APUNTS GEOGRAFIA 2N BATX

[Audio] APUNTS-GEOGRAFIA-2N-BATX.pdf ainaaaaaaaaa Geografía 2º Bachillerato Pius Font i Quer . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 . Geografia APUNTS DE TOTS ELS TEMES DE GEOGRAFIA 2N DE BATXILLERAT UNITAT 1: ELS RECURSOS NATURALS 1. Els recursos naturals 1.1. Tipus de recursos naturals Els recursos naturals són tots aquells béns que la humanitat pot obtenir de la natura per tal de cobrir les seves necessitats biològiques o per satisfer les seves necessitats socials. Els elements del medi natural esdevenen recursos quan són utilitzats per satisfer les diverses necessitats socials. Els recursos naturals aprofitats per la humanitat han anat variant al llarg del temps. Els recursos naturals se solen classificar segns: Renovales i no renovables. L'augment demogràfic i la prosperitat de la societats provoca un ús creixent dels recursos naturals inclús alguns gairebé s'han exhaurit. Els recursos estan repartits de manera desigual a la Terra i això fa que controlar-ne l'explotació i el comerç sigui importància geoestratègica. Els recursos naturals són patrimoni comú de la humanitat, però el consum abusiu n'impedeix la regeneració. Un gran repte de la societat actual és assolir unes pautes de vida basades en la sostenibilitat ambiental, que contribueixi a millorar les condicions vida de les persones. 1.2. Distribució dels recursos naturals La distribució dels recursos sobre la superfície de la Terra és molt desigual. Els llargs processos geològics han concentrat i cert nombre d'elements en determinats llocs, però les condicions biofisiques de cada lloc han conformat ambients molt diversos i recursos naturals de qualitats i quantitats variables. La localització dels recursos minerals no energètics és un exemple. Rússia, Canadá, EEUU i Australia posseeixen reserves minerals abundants, en canvi Xina o Brasil, no. Com a conseqüència no tots els països tenen les mateixes oportunitats segons el grau de desenvolupament econòmic i tecnològic de cada estat. Els països industrialitzats amb economies desenvolupades tenen l'avantatge de importar recursos, mentre que els països poc desenvolupats no tenen aquesta possibilitat. Tenir riqueses naturals explotables dins del territori no sempre és garantia suficient de desenvolupament per un país (Nigeria, estat poc desenvolupat malgrat ser un important productor de petroli). La concentració dels recursos naturals es un motiu d'enfrontament politics. Aprofitament sostenible dels recursos poden afavorir un repartiment mes equitatiu dels recursos energètics i una disminució de la dependencia d'uns països respecte als altres. 1.3. El sòl El concepte de sòl té dues excepcions: una esta relacionada amb la edafologia, la capa externa de l'escorça terrestre, i l'altre està relacionada amb la noció de superficie o espai disponible. 1.3.1. El sòl com a part de l'escorça terrestre Primera acceptació: es la capa més externa de la superficie de la Terra. Sosté la vegetació i permet el desenvolupament de la vida vegetal i animal. Cobreix només certes parts de l'escorça terrestre. Únicament un 22% de la superficie continental terrestre es adequada per a la agricultura moderna. En moltes regions els sòls estan ocupats pel desenvolupament urbà o industrial. Les possibilitats d'extendre les usperficies cultibables son escases. El 83% de les terres potencialment aptes per al conreu son les zones forestals intertropicals. La desforestació pot incrementar la erosió del sòl i reduir la diversitat biològica. Es un recurs natural limitat i fràgil. 1 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia 1.3.2. El sòl com a espai habitable També s'entén com el suport sobre el qual es desenvolupa la vida i espai en que tenen lloc les activitats humanes. Aquest es limitat i la població no ha parat d'augmentar, per això el sol ha esdevingut un recurs escàs. Els usos del sol son unes activitats en les quals la societat humana destina les diverses àrees de la superfície terrestre. Al llarg de l'historia la seva utilització ha comportat la modificació de la composició original de la superficie de la Terra. 1.4. L'aigua dolça L'aigua dolça es un recurs natura indispensable per a la vida. 70% d'aigua és salada i només un 3% és dolça (gelada, subterrània o de difícil accés). Es un recurs tan escàs com esencial i sovint es objecte de conflictes geopolitics. Els països del mon es divideixen en països posseïdors d'aigua i països no posseïdors. Els usos es . divideixen en un 5% domestic, un 75% agricultura i un 20% industria. Els últims anys, la majoria de països han promogut mesures per afavorir l'estalvi d'aigua. 1.5. La biodiversitat És el conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superficie terrestre. Es una important font de matèries primeres i de recursos alimentaris, energètics, o farmacèutics per a la humanitat. La pèrdua actual de biodiversitat té una magnitud sense precedents, es parla d'una sisena extensió massiva provocada per una especie animal que adapta el entorn a les seves necessitats i no al revés. Els factors principals que contribueixen a la pèrdua de la biodiversitat son el consum energètic dels països desenvolupats i l'increment dels que s'estan desenvolupant. L'increment de la demanda d'energia genera impactes profunds sobre la biodiversitat tant en la producció i distribució d'energia com en l'ús d'aquesta. 1.6. Els boscos És un ecosistema de gran valor, el més ric del planeta i el que conté el percentatge més alt d'espècies animals i vegetals. Els boscos fan una important funció ecologica. Hi ha 4 tipus de boscos i com més a prop de l'equador més biodiversitat hi ha: Boreals: Clima fred, sol gelat, vegetació densa, fauna basada en llops, ossos i pingüins, poca població i es dediquen a l'explotació mineral i forestal. Temperat: sòl humit i moll, molta vegetació, gran concentració de població. Subtropical: mediterrani, vegetació abundant, fauna diversa, gran concentració de població. Tropical: pluja abundant, clima calorós, conreus i sabanes i poca població. 2. La producció i el consum d'energia 2.1. Les fonts energètiques no renovables Recursos energètics minerals (combustibles fòssils) són la principal font d'obtenció d'energia. S'han format durant llargs períodes de temps geològic i tenen un caràcter no renovable, reserves conegudes i data d'extinció. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia 2.1.1. Taula de fonts d'energia no renovables Recurs Petroli Carbó Gas natural Urani Característiques S'utilitza des del S.XXI. 2n recurs més important. El component principal és el metà. Fàcil de processar. No és combustible fòssil. Procés llarg d'obtenció Va ser substituït pel petroli. Ús i necessitats Combustible, fabricació plàstic, altres productes. Per producció d'energia nuclear i d'electricitat. Per generar electrictat, fabricar combustibles, per ús domèstic. Efecte hivernacle, i pluja àcida. Problemes ambientals No efecte hivernacle, però risc de radiació. Menys contaminació però efecte hivernacle Diòxid de carboni ,efecte hivernacle, problemes derivats de l'extracció 2.2. Les fonts d'energia renovables 2.2.1. Taula de fonts d'energia renovables Font d'energ Característiques Hidroelèctrica L'energia cinètica de l'aigua. Molins d'aigua i turbines, grans embassaments que po tenir centrals hidroelèctriques. Rius més petits hi han petites centrals hidroelèctriqu És la més utilitzada com a font renovable. Eòlica L'energia cinètica del vent. Molins de vent. Interromp el pas de fauna. Contaminen paisatge. Aerogenerador capta energia i la transforma. Parcs eòlics. Solar Radiació. Energía tèrmica (calor), energía fotovoltàica (placa conductora de l'energ energia termosolar (escalfor). Objectiu = fer-ne electricitat. Altres Biomassa (seca → llenya / verda → carbonats). Energía geotèrmica. Bioenergia. Mareomotriu. 2.3. La producció energètica a Catalunya Catalunya continua sent energèticament dependent, ja que produeix un 32% d'energia (s'obté a partir de centrals nuclears, cicles combinats, cogeneració, renovables i altres) que es consumeix i el 62% ha de ser importada. El consum d'energia es distribueix de la següent manera: transport (42,9%), indústria (26,9%), domèstic (14,2%), serveis (12,2%) i sector primari (3,8%). 2.4. La producció energètica a Espanya Espanya és un país amb una forta dependència energètica. La importació de combustibles fòssils no ha parat de . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. créixer i és de les més altes de la UE. La producció energètica d'un determinat país o àmbit geogràfic pot oscil·lar temporalment per causes naturals, econòmiques, tecnologies i polítiques. Per tal de garantir el subministrament energètic amb regularitat, els governs han de mantenir una interconnexió, ja que han de garantir l'emmagatzematge, la generació i la distribució territorial. El 60% del total produïda a Espanya prové de fonts no 3 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia renovables. Davant la necessitat de millorar l'eficiència i l'estalvi energètic per assolir una sostenibilitat i complir amb els compromisos de la UE, Espanya promou Lleis i Plans contra el canvi climàtic. 2.5. La política energètica de la UE UE només produeix un 5,5% de l'energia mundial, però en quant a consum energètic es posiciona amb un valor d'un 11,6%. UE té reptes energètics que són producció de les energies renovables, increment de l'eficiència energètica, millora de les xarxes energètiques i reducció de les emissions de CO2. El nucli de la política energètica de la UE està format per: reducció de gasos d'efecte hivernacle, ús d'energies eficients i ús d'energies renovables. 3. La sostenibilitat i els impactes mediambientals 3.1. Un planeta amb límits Cal garantir la sostenibilitat dels recursos naturals que ens ofereix el planeta per assegurar la nostre supervivència. També és essencial que la humanitat sigui capaç de mantenir les condicions mediambientals òptimes. L'augment de la població provoca que els impacte ambientals siguin més importants, fins al punt de plantejar una crisi ecològica global. Actualment existeix la necessitat de promoure un desenvolupament sostenible bastant en tres pilars fonamentals: sostenibilitat ambiental (satisfer necessitats actuals sense comprometre generacions futures), sostenibilitat econòmica (integració dels costos ambientals i convivència amb la compra i producció de forma viable pel medi) i la sostenibilitat social (desenvolupament de les societats humanes equitatiu, amb cohesió social i vida digna). 3.2. Impactes ambientals i crisi ecològica global Caçadors i recol·lectors → efecte sobre el medi molt limitat i de caràcter temporal. Agricultura i ramaderia → impacte sobre el medi comença a incrementar per les transformacions de la Terra destinades a conreus. Industrialització → es manifesta amb molta més intensitat l'impacte sobre el medi. Entre aquests que poden contribuir a la crisi ecològica global destaquen: Augment de la temperatura de l'atmosfera 3.3 Desigualtats socials i medi ambient L'existències de contrastos i desigualtats encara més grans entre el món ric i el món pobre com per exemple la disponibilitat d'aigua potable, la nutrició, la higiene, l'accés a l'educació o la sanitat o les condicions de treball. Existeixen ecorefugiats, que són grups humans que es veuen obligats a desplaçar-se massivament com a conseqüència de les sequeres, les inundacions o les epidèmies. L'empremta ecològica d'una persona nascuda a una ciutat rica és equivalent a la de 40 persones nascudes en un país pobre. 3.4. Un altre model de desenvolupament No es pot mantenir un sistema basat en el consum il·limitat de recursos naturals. La transició cap a un nou model de desenvolupament s'ha de basar en criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social: assolir la sostenibilitat ambiental, aconseguir la sostenibilitat econòmica i arribar a la sostenibilitat social. Cal una presa de consciència sobre la crisi ecològica mundial . 4. Els riscos ambientals i la seva prevenció 4.1. El medi i els riscos ambientals Hi ha fenòmens naturals inapreciables i fenòmens violents que comporten riscos considerables. Perquè 4 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia esdevinguin riscos naturals d'estar ocasionats a la presència humana i quan són molt importants es parla de desastres naturals. També hi ha riscos antròpics, riscos propis de les activitats humanes degut a que modifiquem el medi cada vegada més. El concepte de risc ambiental comprèn tant els riscos d'origen natural com els atròpics. 4.1.1. Els riscos antròpics Es poden dividir en tres: els d'origen tecnològic, els associats a fenòmens naturals i els orígens divers. Tot i això, les activitats humanes que generen més riscos són la mineria, la indústria, el transport de mercaderies perilloses i la manipulació de materials radioactius. 4.1.2. La prevenció dels riscos ambientals Cal actuar de forma anticipada mitjançant la prevenció. La prevenció de riscos ambientals és el conjunt de mesures preses amb anticipació per tal d'evitar o disminuir aquest tipus de riscos. Poden ser de diferents tipus: mesures de predicció, mesures d'intervenció immediata, mesures de recuperació mesures posteriors, mesures de sensibilització. La resiliència és la capacitat d'una societat per mantenir un nivell acceptable de funcionament després d'una catàstrofe. 4.2. Els riscos ambientals a Catalunya Els riscos més freqüents a Catalunya estan relacionats amb les condicions meteorològiques (aiguats: fortes pluges; nevades: precipitacions en forma de cristall de gel; pedregades: precipitacions en forma de gel; temporals de vent: bufades de vent) i les condicions geològiques (esllavissaments: desplaçaments de terrenys d'un vessant cap a l'exterior per acció de la gravetat; allaus: despreniments de masses de neu; terratrèmols o sismes: sacsejades o tremolors de la superfície de la Terra) 4.2.1. Els riscos antròpics a Catalunya Incendis forestals són els riscos ambientals que es produeixen amb més freqüència a Catalunya, i depèn d'unes condicions geogràfiques. També les instal·lacions productives com la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. 4.2.2. La prevenció dels riscos ambientals a Catalunya El Govern de Catalunya ha desenvolupat diversos plans especials per prevenir els efectes dels riscos ambientals: INUNCAT → inundacions . TRANSCAT → accidents de transport de NEUCAT → nevades mercaderies perilloses SISMICAT → sísmiques INFOCAT → incendis forestals PLASEQCAT → exterior del sector químic de PENTA → pla d'emergències nuclears Catalunya 4.3. Els riscos naturals a Espanya Principals riscos naturals al territori espanyol estan relacionats amb el clima mediterrani. Els fenòmens més Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. recurrents són les inundacions i la sequera. La desertificació és el procés del qual un territori, originàriament ric en biodiversitat, va perdent espècies vegetals i animals. El clima mediterrani té risc hidrològic, que té el seu punt àlgid entre els mesos d'agost i novembre. El risc d'incendis està molt vinculat a les característiques climatològiques i meteorològiques del clima mediterrani propi de gran part del territori d'Espanya. 5 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Un risc natural relacionat amb la posició geogràfica és el risc sísmic o de terratrèmols. Act humanes que més riscos generen són: indústria i la minerial, transport de mercaderies i mani de mat radioactiu 4.4. La gestió dels riscos a Europa L'informe D'adaptació al canvi climàtic i la reducció del risc de desastres climàtics a Europa analitza els desastres naturals al continent relacionats amb el clima i la meteorologia, per la seva freqüència. Dels quasi 90 mil morts a causa dels desastres climàtics 90,9% son a causa de les onades de calor, 4,7% de les riuades i 4,4% dels aiguats. Els desastres antròpics, els accidents industrials i els de transport tenen efectes més elevats en el medi, l'economia i les persones. La UE ha impulsat un gestió integrada dels riscos ambientals i s'han aprovat lleis i normes. . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 6 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia UNITAT 2. LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES 2.1 El relleu , el clima i la vegetació de Catalunya 2.1.1 El relleu i les aigües Calatunya és un país petit ,presenta un territori molt accidentat,força contrastos i diversitat de paisatges. Les grans unitats de relleu 2 grans sistemes muntanyosos: Sistema Pirineic i Sistema mediterrani Sistema pirinenc: ocupa gairebé una tercera part del territori català, s'estén pel nord direcció oest-est fins arribar al mar. Format per serralades intreriors (Pirineu Axal ) i exteriors (Prepirineu) -Pirineu Axal:format per roques antigues, presenta la fesomia pròpia dels paisatges alpins -Prepirineu:compost per roques més modernes, fesomia més mediterrania,aspra . sistema mediterrani s'esstèn en paral·lela a la costa desde Cap de Creus fins l'Ebre Forma una doble alineació de muntanyes, a l'interior , Serralada Prelitoral , a prop de la costa: Serralada Litoral, entre aquestes dos s'estèn la depressió prelitoral, entre la serralada litoral i el mar: Plana Litoral La depressió central és un territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el sistema Mediterrani Serralada transversal:connecta el Pirineu amb el Sistema Mediterrani, formada per diverses serres Xarxes hidrogràfiques: xarxa natural formada per un determinat conjunt de roques fluvials xarxa catalana engloba conjunt de cursos fluvials que desemboquen al riu Ebre o a la Mediterrània, es divideixen en 3 xarxes: xarxa pirinenca , pirinenca-mediterrània, i xarxa mediterrània. 1. Els rius de la xarxa pirinenca , els més llargs i cabalosos de Cat ( Noguera Ribagorçana i la Noguesra Pallaresa), règim hidrogràfic és nivopluvial- condicionat per l'acumulació de neu. 2. Els rius de la xarxa pirinenca-mediterrània ( la Muga, el Fluvià, Ter , Llobregat) neixen al Pirineu, recorregut mitja, desemboquen al mar, règim pluvial-depèn de l'aportació de l'aigua durant les estacions plujoses. 3. Els rius de la Xarxa Mediterrània ( Francolí, Gaià, Foix..)neixen a la serralada Prelitoral o litoral, molt curts i poc cabal, desemboquen directament al mar règim torrencial-condicionat per les aportacions d'aigua. Ebre→ cas a part entre els rius de Catalunya, Neix a la serralada Cantàbrica, llarg recorregut, desemboca a la mediterrània 2.1.2 El clima i els dominis climàtics Varietat geogràfica de Cat es reflecteix en una gran complexitat meteorològica que fa que hi hagi dominis climàtics diversos. Catalunya àrea de contacte de masses d'aire( masses fredes -latituds altes amb masses càlides- Àfrica) , el país pot experimentar onades de fred o de calor Gran part de lerritori: hiverns suaus i secs i estius calorosos Les dues serralades ( litoral i prelitoral) fan que a l'interior el clima sigui de tendència continental= més amplitud tèrmica i menys precipitacions Extrem nord-oest; Vall d'Aràn → clima d'influència atlàntica = temperatures fredes i pluges molt ambundants i regulars tot l'any Regim de vents : vent de ponent (oest) dominant a Catalunya,( nord) tramuntana, (nord-oest),vent mestral Altres vents Fogony: brisa diürna que bufa del mar a la terra i Marinada: vent calent i sec que fa fondre ràpidament la neu Factors climàtics: temps, precipitacions,vent i altitud, a catalunya 3 grans dominis climàtics: alpí i subalpí , atlàntic o oceànic i el mediterrani 7 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia -Alpi i subalpí: alt pirineu , temperatures baixes , neu i puges -Atlàntic o oceànic : Vall d'Aràn , plujós i fresc -Mediterrani : resta del territori clima mediterrani de muntanya: ( prepirineu)- període sec curt, temperatures suaus i poques precipitacions clima mediterrani prelitoral i d'influència continental humit : poc pluges i neus, temp altes clima mediterrani d'influencia continental sec: oscil·lació tèrmica més gran que a la costa clima mediterrani litoral: pluviositat irregular, puges a la tardor, estius calorosos 2.1.3. la vegetació L'existència de la cobertura vegetal contribueix a la conservació del sòl, a l'escorrentia de les aigües i manteniment de la biodiversitat. . Hi ha diversos tipus d'associacions vegetals (comunitat d'espècies vegetals) i de dominis de vegetació (territori caracteritzat per la presència d'uns paissatges vegetals similars). A Catalunya i ha representats els dominis de vegetació pròpis de les 3 grans regions biogràfiques europees: Domini boreoalpí: +1600m, Prepirineu i Pirineu axial. Hi ha 2 estatges: Ø Subalpí (estatge): 1600-2300m. o Bosc: Pi negre i avets o Sotabosc: Arbusts (neret, boix) o Desforestació: es va frenar pel despoblament rural Ø Alpí (estatge): +1600m. o Bosc: Prats naturals o Sotabosc: Líquens i molses Domini Euroservià: Muntanya mitjana (zones del prepirineu, Serralada transversal i el Montseny). o Bosc: fagedes i rouredes. Fulla ampla i caduca. o Sotabosc: arbusts diversos i herbes altes o Boscos de ribera, bosos de pi roig i freixedes o Espècies al·loctones: s'introdueixen quan cal introduir una espècie que prové d'un altre domini de vegetació. ü Mediterrani: La resta de Catalunya per sota els 800m. o Bosc: alzinar (Espècies escleròfil·les = fulles endurides, aguanten calor i poca aigua) i pinedes o Sotabosc: arbusts, herbes aromàtiques, plantes enfiladisses o Vegetació espontània: vegetació desenvolupada de forma natural i no per l'acció humana. 2.1.4. les regions fisiogràfiques La combinació de les formes de relleu amb les condicions climàtiques i la vegetació dóna lloc a les dues grans regions fisiogràfiques de Catalunya, separades per la línia que assenyala els 700 mm de precipitació anual: la catalunya seca i la catalunya humida. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. CAT SECA: (menys 70mm pluja/any) (vegetació mediterrània i de fulla perenne) -Regió tramuntana → Nord de Catalunya que s'estén a banda i banda à ventós (fred i sec) vegetació mediterrània → dues grans planes litorals (Rosselló i Empordà) separades per la serra de les Alberes (900m) -Regió litoral → Litoral i Prelitoral → rius curts i torrencials, clima calorós i vegetació mediterrània, muntanyes mitjanes (400-800m) -Altiplà central → depressió central situat entre la serralada Prelitoral i el Prepirineu → relleu tabular (planes=collbaix), costes i conques d'erosió (illa de Bages). Oscil·lació tèrmica. (400-1000m) 8 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia -Prepirineu → conjunt de serres del sud del Pirineu Axial à estructurades en dues alineacions muntanyoses i una depressió interna → hivern fred, estiu força calorós, vegetació contrastada entre solana i obaga (Queralt-Berga) (1700-2700m). -Regió continental → Terres de Ponent (plà de Lleida) → poca alçada, lluny del mar, temperatures extremes (calor d'estiu vs glaçades i boires a l'hivern), vegetació d'estepa. (200-400m) CAT HUMIDA: (Més de 700 mm pluja anual) (vegetació caducifòlia o de cumíferes) -Regió oriental → Serralada transversal à Garrotxa i Collsacabra → molta pluja, boscos humits (Fageda de'n Jordà) (400-1700m) Coneguda com: "dorsal pluvomètrica de catalunya" a causa de l'importància de les seves precipitacions (800-1800mm anuals) -Alt Pirineu → terres de l'Alt Pirineu (2000-3000m) → plujós per efecte muntanya. Boscos humits i resistents al fred. Precipitacions abundants (1000-2000mm anuals) 2.2 El relleu, el clima i la vegetació d'Espanya 2.2.1 L'estructura geomorfolòfica La península Ibèrica està situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu (punt d'encreuament entre Europa i Àfrica. Forma: massissa i té costes àmplies a l'oceà Atlàntic i a la mar Mediterrània.Gran part del territori està ocupat per la Meseta: extens altiplà envoltat per diversos sistemes muntanyosos. -Espanya ocupa quatre cinquenes parts del territori de la península. A la Mediterrània, l'arxipèlag balear -es una prolongació dels sistemes muntanyosos del sud peninsular. Atlantic (davant la costa occidental d'Àfrica): arxipèlag canari té un origen volcànic. . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. EL RELLEU PENINSULAR Territori península Ibèrica, es construït per la Meseta (gran altiplà central format per antics blocs geològics aplanats i ocupa un 45% del territori). Està envoltada per serralades joves i per dues grans depressions formades pels rius Ebre i Guadalquivir. El riu Tajo es qui obra la Meseta a la façana Atlàntica. L'altitud mitjana de la península es de 660m, la segona més alta d'Europa després de Suïssa. -La Meseta està envoltada pels sistemes muntanyosos següents: Serralada Cantàbrica: al nord, acaba als Picos de Europa (altitud màx. 2648m) Serralada Ibèrica: s'estén en direcció sud-est des de la serralada Cantàbrica fins a la Mediterrània (altitud màx. 2136 m) Massís Galaicolleonès: nord-est (altitud 2188 des de el punt més alt) Sierra Morena: al sud, (altitud màx. 1324m) INTERIOR MESETA: el Sistema Central (altitud màx. 2592 m) s'estén desde la serrada Ibèrica fins la de Portugal. Altiplà dividit en: La Submeseta Nord i la Submeseta Sud. EXTERIOR MESETA: Pirineu: s'estén al llarg de l'istme peninsular i assoleix una gran amplada en el sector central (altitud màx. 3404m) Sistema Bètic: al sud del riu Guadalquivir, és format per dues serralades de disposició paral·lela (Serralada Penibètica i la Subbèica). -El litoral de la península ibérica té una extensió de 4.123 km (3167 el espanyol i 956 km el portugués) Litoral mediterrani:Dominen les costes baixes i rectilinies, amb alguns sectors abruptes. No te marees i les aigües són d'un color blau intens. Litoral atlàntic: presenta sistemes de ries (vall profunda excavada per un riu i envaïda pel mar), les marees són importants i les aigües tenen una tonalitat verdosa Litoral cantàbric: predominen les costes altes, les ries son més curtes i no hi ha gaires platges -L'arxipèlag balear és format per dos grups d'illes: illes balears ( Mallorca i Menorca) i les Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera). Mallorca: illa més gran de les Balears, té un relleu accidentat, amb la serralada de Tramuntana al nord-oest., la serralada de Llevant i una àmplia depressió central. (altitud màx 1445 m) Menorca: relleu forca suau (altitud màx 358 m) Eivissa: el relleu presenta dos sectors contrastats (altitud max 476m, al sud) Formentera: relleu molt planer -Arxipèlag canari: està format per 7 illes d'origen volcànic. 9 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia . Les illes de Tenerife (illa més gran amb el Teide, max altitud de l'Estat espanyol 3718) i Gran Canària són les principals. Les illes més properes a la costa africana són: Fuerteventura i Lanzarote (illes planeres) les illes més lluny del continent i més muntanyoses són: La Palma, Hierro i la Gomera. El relleu mostra una gran diversitat de formes volcàniques. 2.2.2 Les xarxes hidrogràfiques Xarxa hidrogràfica peninsular, formada per 3 grans xarxes: Atlàntica: Més extensa, rius llargs; Duero, Tajo, Guadiana,Guadalquivir, acaben Atlàntic. Mediterrània : Ebra,Fluvià,Ter, Llobregat, Ebre→ Riu + cabalós i 2n+ llarg de la península Cantàbrica:Rius desemboquen al mar cantàbric i són bastant curts, Eo , Navia, Narcea 2.2.3 El clima i els dominis climàtics Península ibèrica dividida en dos grans dominis climàtics: clima mediterrani i atlàntic Clima mediterrani: 80% teritori europeu Estius calorosos i secs i hiverns suaus i amb poques pluges que sovint són torrencials, trobem subdominis climàtics: clima mediterrani litoral,mediterranis àrids i subàrids Clima atlàntic: precipitacions abundants, per tant molta humitat, estius frescos,hiverns suaus, illes canàries; domini climàtic subtropical oceànic, temperatures càlides tot l'any i precipitacions escasses. 2.2.4. Les regions biosfèriques Espanya 3 grans regions biosfèriques: eurosiberiana i la mediterrània → península balear i la macaronèsica → illes Canàries -Cada regió es caracteritza per un tipus de sòl específic, unes transformacions vegetals i determinats tipus d'assentaments i activitats humanes. La regió mediterrània: És la mes extensa, ocupa l'arxipelag balear i el 80% del territori de la península, les formacions vegetals pròpies d'aquesta regió són els boscos perennifolis ( pins alzines i seures), les comunitats menys complexes com ara el matollar mediterrani , que és el resultat d'una degradació del bosc per l'activitat humana , aquest presenta 3 tipus de vegetació: màquia, garriga, estepa. La regió eurosiberiana: ( Nord i nord-oest de la Peninsula) temperatures suaus, precipitacions Formacions vegetals característiques → bosc caducifoli les landes i els prats La regió macaronèsica: ( Illes Canàries) , contrastos climàtics importants degut a l'influència de les masses d'aire fred i humit dels vents alisis, vegetació rica. Vegetació → comunitats subdesèrtiques , boscos perennifolis de llorer i pinedes 2.3 LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL 2.3.1 el patrimoni natural es vulneralble El patrimoni natural és format pel conjunt de béns naturals que una societat a rebut com a herència comuna. És el resultat d'una llarguíssima evolució dels components biofísics de la Terra. La conservació en bon estat del patrimoni natural és essencial per a la vida de cada persona i del conjunt de la humanitat. El valor del patrimoni no només està associat a les necessitats de supervivència física (alimentació, refugi,...), sinó que també a les necessitats del desenvolupament humà (ciència, cultura,..) i econòmic (producció agrària, etc). -S'associa la noció del patrimoni natural a: Espais protegits monuments naturals espècies valuoses paisatges de gran bellesa Però tots els recursos naturals, formen part del patrimoni natural. El patrimoni natural és vulnerable a la societat, ja que es pot alterar i degradar a causa de l'acció humana en el medi ambient. El manteniment de l'equilibri ecològic es un dels reptes actuals. 10 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia La capacitat de mantenir de transformar el medi ambient es va mantenir forca limitada fins a la invenció de l'agricultura i la ramaderia (primeres societats urbanes fa 12000 anys) i la progressiva urbanització de les societats. Amb l'aparició de les societats es transformen els mitjans de vida i apareixen una nova forma d'organització social, la societat urbana. Més tard va afavorir a la industrialització i al sorgiment de la societat industrial, que en els últims anys a estat molt intens hi ha incrementat la capacitat d'alterar el medi natural. 2.3.2 els impactes mediambientals de la societat La societat industrial ha representat un gran salt quantitatiu i qualitatiu pel que fa la producció de béns. Això també ha portat problemes ambientals i perills per a la conservació del patrimoni natural. Que en destaquen els següents: CREIXEMENT URBÀ DESCONTROLAT: conseqüència dels moviments migratoris, manca de planificació i de l'especulació urbanística. Aquest creixement produeix una ocupació abusiva del sòl i unes condicions deficients d'habitabilitat (condicions de salut i de benestar que ens permeten habilitar un determinat espai) i impactes ambientals importants CREIXEMENT URBÀ DISPERS:la formació d'extensions urbanes de baixa densitat com ara les ciutats jardí (extensió urbana constituïda per habitatges familiars en filera) o els suburbis, generen impactes ambientals indirectes. GENERACIONS DE RESIDUS URBANS: en grans quantitats i d'origen divers, domèstic i no domestic. De vegades d'aquests residus s'aboquen sense control i poden ocasionar problemes de contaminació. GENERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS: s'associa a la utilització de matèries primeres i als processos productius propis de diversos sectors industrials. Alguns materials (metalls pesants, materials radioactius, etc) s'han de tractar de manera especial per la seva perillositat amb el medi ambient i per als éssers vius. GENERACIÓ DE RESIDUS AGRARIS: vinculada a la producció agrària i ramadera. Els productes fitosanitaris dels residus agraris tenen un gran impacte en el medi ambiental i en la salut humana. Residus ramaders: impacte a la contaminació dels sòls i les aigües superficials i freàtiques a causa dels purins (fems liquids) . HÀBITS CONSUMISTES: comporten una demanda masiva de de béns i serveis de tota mena. Això es igual a l'augment de la producció i del consum energètic i de la sobreexplotació de moltes espècies que posa al límit la sostenibilitat dels ecosistemes. LA MILLORA DE LA MOBILITAT I L'ACCÉS AL LLEURE: han permès apropar les persones al medi natural i han afavorit el descobriment i la valoració del patrimoni natural, però també han creat impactes per la freqüència del medi natural. 2.3.3 La gestió del medi ambient Gestionar el mediambient amb :plantejament urbà i territorial→ per frenar els impactes urbanístics dels residus, de la produció desenvolupament de tecnologies verdes→ menys consum de recursos d'energía reducció del consum en general→ cal un decreixement Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. aigua dolça→ contaminació aigües superficials, contaminació aqüifers,sobreexplotació Residus→ perillositat èssers vius 2.3.4 Espais naturals protegits Catalunya: Pla d'espais d'interès natural (PEIN) 1985, delimita els espais naturals protegits i estableix els tipus de protecció i gestió de cadascuna de les categories d'espais existents ( parcs naturals i nacionals) 11 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Unió Europea: Xarxa natura 2000, 1992, hi ha 2 tipus de protecció : ZEC (Zones especials de conservació ) ZEPA (zones de espacial protecció per les Aus) ONU/ UNESCO: MAB (Man and biosphere) 1970 promou desenvolupament sostenible Parc Nacionals Cat: Aigüestortes , estany de sant Maurici Parcs Naturals: Montserrat, Delta de l'ebre, collserola, Cap de Creus,Pedraforca,Pirineu 2.4 EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT El paisatge és la fesomia que ofereix una determinada porció del territori a un observador, tot allò que els ulls abasten des d'un determinat punt d'observació. Formats per components naturals (relleus, aigües, vegetació...) i per components humans (construccions, vies de comunicació, conreus...) El resultat de les relacions existents entre aquests elements. Hi ha un seguit d'interaccions, que condicionen l'aspecte del paisatge. Ex: relació entre sòl, aigua i clima, condicionen el tipus de vegetació del territori. El paisatge és dinàmic, ja que experimenta canvis i es modifica amb el pas del temps. Canvis: periòdics (segons les estacions de l'any) o evolutius (al llarg del temps). 2.4.2. els canvis en el paisatge de catalunya A Catalunya hi ha hagut transformacions més lentes o més ràpides i han augmentat molt la velocitat i la intensitat dels canvis. L'agricultura i la ramaderia han estat els principals agents de canvis. Van crear un paisatge agroforestal (paisatge resultant de les activitats agràries: agricultura i ramaderia, àrees de conreus i boscos). També a canviat per l'abancalament (preparació d'un terreny per conrear-lo tot distribuint-lo en feixes de terra plana), que ha modificat el perfil original de les muntanyes, el drenatge de les terres aigualoses o la construcció d'obres hidràuliques. - Indústria: s.XVIII : nou important agent de transformació del paisatge català (explotació matèries primeres, construcció de grans infraestructures per producció o transport d'energia, instal·lacions productives). Van esdevenir à Paisatges industrials. . - Urbanització: s.XX : factor principal dels canvis al paisatge. En zones abunda despoblament i en altres al contrari. Es comencen a fer segones residències en zones forestals i es va urbanitzant. Paisatge anual de Catalunya: mosaic paisatgístic (pesses o tessel·les desiguals) ple de contrastos. Caracteritzat pel domini dels components urbans (ex: nuclis de població, àrees comercials), la presència dels sectors d'activitat econòmica (ex: polígons industrials) i grans infraestructures (ex: vies ràpides de comunicació, instal·lacions energètiques). 2.4.3. les unitats de paisatge de catalunya Per distingir uns paisatges d'uns altres es fa servir el concepte d'unitat de paisatge. Unitat de paisatge: un sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans i que es percep unitariament. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. A Catalunya n'hi ha 135 i cadascuna d'una fesomia diversa, components específics, valors propis i característiques peculiars. N'hi ha que comparteixen trets en comú (pertanyen mateixa regió biogeogràfica i evolució similar) i altres que tenen un contrast molt gran. Ex: Alt Pirineu i Terres de l'Ebre // Plana Lleidatana i Serralada Transversal. De vegades l'acció humana és poc respectuosa i es produeix una degradació o deteriorament d'alguns components paisatgístics. Canvis que pateixen actualment els paisatges: simplificació del mosaic agroforestal, 12 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia dispersió creixent de construccions i elements urbans, i la uniformització de les formes de vida i dels assentaments urbans. . La banalització del paisatge: és el fenomen d'empobriment de la diversitat paisatgística i de pèrdua de components destacats del paisatge. Per això, s'ha promogut lleis que afavoreixen la conservació, protecció i gestió. 2.4.4. La gestió dels paisatges a catalunya A Catalunya, alguns paisatges de gran valor ecològic i cultural comencen a ser escassos i s'ha posat en estat d'alerta la societat. Cal protegir els paisatges per mantenir la qualitat de vida de les persones i la identitat de es poblacions. El consell d'Europa, l'any 2000 va aprovar el Conveni Europeu del Paisatge. Un tractat internacional que compromet els països signataris a emprendre accions a favor del manteniment de la qualitat dels paisatges com a part essencial del benestar dels ciutadans, patrimoni natural i cultural dels europeus. A través de La Llei de paisatge de Catalunya, aprovada l'any 2005, el nostre país ha fet els seus objectius i compromisos del Conveni Europeu del Paisatge. Aquesta llei impulsa la protecció, gestió i ordenació del paisatge. Per tal d'assolir els objectius, s'ha fet 7 catàlegs de paisatge. Els catàlegs de paisatge són documents que caracteritzen els paisatges de Catalunya i el seu estat, que delimiten les unitats de paisatge i estableixen els objectius de qualitat paisatgística. Així concreten les aspiracions de la societat pel que fa les característiques del seu entorn. A part dels objectius de qualitat paisatgística específics de cada unitat, s'espera aquestes 10 característiques principals: Paisatges ben conservats, gestionats i ordenats Vius i dinàmics Heterogenis Endreçats i harmònic Singulars i amb valors Respectuosos i que transmeten tranquil·litat, que es puguin gaudir Que atenguin a la diversitat social i al benestar individual i social de la població 13 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 14 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia TEMA 3: LA DINÀMICA L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 3.1. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ La geografia de la població o demografia té 4 components: 1. La dinàmica de la població = evolució de la població i les causes → natalitat vs mortalitat (gràfiques) 2. L'estructura de la població = com està composta una població segons franges d'edat, sexe, ocupació (Piràmides de població) 3. El moviment de la població o migracions 4. La planificació o prospectiva demogràfica a. Polítiques demogràfiques b. Acords internacionals 3.1.1. UN MÓN EN CREIXEMENT DEMOGRÀFIC . Creixement vegetatiu: Diferència entre la natalitat i la mortalitat. Taxa de natalitat: Nombre de naixements en un territori en el període d'un any per cada mil habitants‰ Taxa de creixement vegetatiu: Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Transició demogràfica → són els canvis entre els naixements i les defuncions. De tenir les taxes ∆ a↓ S. XX → creixement més elevat mai registrat: de 2500 m (1950) a 7800 m (2021): Descens de les taxes de mortalitat i manteniment fins a 1970 d'unes taxes de natalitat elevades. Creixement més accelerat → Àfrica subsahariana (∆ que supera el doble de la mitjana mundial) Població ∆, ⊽ taxa de natalitat (10-20‰), taxa de mortalitat mundial baixa (Amèrica central i Sud per la població jove - a Europa envelliment, Àfrica problemes sanitaris i alimentaris) Projeccions de l'ONU → 2050 = 9.000 M i estabilització a finals de segle. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 3.1.2. LA DISMINUCIÓ UNIVERSAL DE LA FECUNDITAT Natalitat: total de la població (conclusions enganyoses) ➢ Fecunditat. Nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d'edat femenins. Es considera nascut viu el nadó que sobreviu 24 hores com a mínim. → respecte dones fèrtils (15 i 49 anys) ➢ Índex conjuntural de fecunditat (ICF). Nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil (dels 15 als 49 anys) ➢ Índex de reemplaçament poblacional. Nombre mitjà de fills per dona per sota del qual la població ja no es reemplaça i comença a disminuir. Aquest índex és de 2,1 als països desenvolupats i oscil·la entre 2,5 i 3 als països menys desenvolupats. La mitjana mundial de fecunditat serà així cap a l'any 2050. 15 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia ➢ Celibat. Estat d'una persona adulta que no és casada. 3.1.3. CATALUNYA: DEL CREIXEMENT MIGRATORI A L'ESTANCAMENT DEMOGRÀFIC Des de fa 300 anys → població Catalunya augmenta: S. XVIII-XIX → pel creixement vegetatiu (feble a principis s. XX i mín. a finals) S. XX-XXI → pel creixement migratori que rejoveneix la població L'escàs creixement vegetatiu 1980 - fecunditats baixes → 1,1-1,5 fills per dones Envelliment de la població amb esperances de vida més elevades Augment de l'edat mitjana de la maternitat Manteniment d'una mortalitat alta per l'envelliment de la població Actualment: 2016: 7,5 milions a 7,7 milions el 2021 Immigració + arribada edat adulta nascuts (70-80) i ∆ de la fecunditat → ∆ natalitat fecunditat Aturada de la immigració + crisi econòmica 2008 + poca fecunditat nascuts (80-90): natalitat ⊽ = taxa bruta de natalitat 9,5% i de mortalitat 8,7% → envelliment Envelliment: Pirineu i Prepirineu, comarques interiors i sud de CAT. Vitalitat demogràfica → regió metropolitana de BCN, Gironès, Tarragonès i Aran Increment Índex de masculinitat per la immigració . 3.1.4. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A ESPANYA S. XVIII → Espanya, creixement continu lent s. XVII i accelerat s. XIX i XX (x4 de 10M a 40M) Fa la seva transició democràtica (de nat i mor altes a nat i mort baixes) entre 1820-1960 Modifica el pes de la seva població: es buida l'interior (Meseta castellana, Extremadura, Aragó,… Madrid) i s'omple el litoral (Mediterrani, andalús i basc) - s. XVII Actualment→ creixement vegetatiu negatiu. Nat: augmenta lleugerament entre 1996 i 2008 (immigració). + litoral i Madrid Mort ha augmentat → envelliment de la població + a les zones despoblades, interior i costa atlàntica i cantàbrica. Taxa de natalitat espanyola inferior a la mitjana europea, causes: retard de la maternitat (edat mitjana 1r fill: 32) Baixa fecunditat (1,26 fills per dona en edat fèrtil) 3.1.5. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA 2015 → 508 milions. Creixement vegetatiu baix, negatiu en la majoria de països. L'augment de la població només és causat per la immigració. L'ICF està a 1,5 aproximadament. 3.2. L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 3.2.1. LES PIRÀMIDES DE POBLACIÓ ➢ Estructura de la població. Estudi de les persones que formen una població agrupades segons criteris diferents. Els dos criteris més utilitzats són l'edat i el sexe. Més homes menys fills, més homes més per triar i es casen més ràpid i poden tenir més fills, contràriament, menys homes més difícil per fer-les casar. Les piràmides mostren influències com migracions, variacions en la fecunditat, taxa de mortalitat elevada, desnatalitat, ∆ de natalitat → relacionat amb guerres, crisis econòmiques... És necessari coneixement històric del lloc. ➢ Piràmide d'edats o de població. Gràfic que representa la quantitat o el percentatge de persones d'una població, dividides per sexes (eix horitzontal) i per edats (eix vertical). La forma de la 16 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia piràmide depèn bàsicament de tres factors: la fecunditat, la mortalitat i les migracions. ➢ Desnatalitat Caiguda molt ràpida de la natalitat a causa de crisis econòmiques o guerres ➢ Índex de masculinitat. Quantitat d'homes per cada 100 dones. ➢ Baby boom Increment de la natalitat a partir de la Segona Guerra Mundial. ➢ Taxa de dependència. Relació entre la població adulta d'un territori i la constituïda per les persones grans i les joves. S'expressa en tants per cent. Una taxa de dependència elevada indica que la població adulta econòmicament productiva és baixa. (es podrà deduir les necessitats sanitàries, escolarització, pensions o habitatge en un futur) Baixa, han de mantenir pocs avis; alta → unes altres necessitats → casals, pensions . 3.2.2. L'ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ ∆ de l'envelliment de la població (+65 anys) es produeix a tot el món. Índia, Xina, Indonèsia, Mèxic (X2 en els darrers 30 anys) L'envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten profundament a l'estructura de la població. Causes demogràfiques de l'envelliment. El descens de la fecunditat (+ important) La disminució de la taxa de mortalitat a causa de l'augment de l'esperança de vida (millores econòmiques i sanitàries). ∆ edat mitjana, i tots índex envelliment. Les migracions (el jovent marxa, feina). Conseqüències: Econòmiques: afecta la productivitat, les inversions, el consum, el mercat de treball, les pensions, l'estalvi i, fins i tot, les estratègies comercials i immobiliàries. Socials: influeix en la composició familiar i la demanda de serveis d'atenció a les persones de la tercera edat (residències de gent gran, gerontologia, rehabilitació, etc.). En les societats democràtiques modifica el comportament electoral dels votants, ja que les persones grans tenen unes necessitats i demandes específiques. Demogràfic: provoca una feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior a la masculina (dones de 80 anys duplica els homes). L'esperança de vida i el desenvolupament humà tenen una relació directa, a més desenvolupament humà, més esperança de vida. ➢ Índex d'envelliment. Quocient entre el nombre de persones de 65 anys més i el nombre de joves de menys de 15 anys. S'expressa en tant per cent. Si és -100: + joves que vells ➢ Índex de sobreenvelliment. Quocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més. S'expressa en tant per cent. ➢ Esperança de vida. Càlcul de la mitjana dels anys que pot esperar viure una persona en el moment de néixer o a partir d'una edat determinada. ➢ Taxa de sobreenvelliment. Proporció en tant per cent de les persones de més de 80 anys sobre la població total. 3.2.4. ESPANYA: RÀPID PROCÉS D'ENVELLIMENT Les franges d'edat més nombroses són les de 40-44 anys, 35-39 i 45-49. Són les franges que van néixer al baby boom, quan hi havia expansió econòmica i força migració.→ regressiu 1980 envelliment causat pel descens de la fecunditat i la natalitat i ∆ de l'esperança de vida. Cada vegada hi ha menys joves i més població vella. L'esperança de vida de les dones esp. és la + alta de la UE (85,6) i la longevitat dels homes (80,1) és la 4a + alta. L'esperança de vida respecte a la mitjana UE, una mica millor; + alt món Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 3.2.5. L'ENVELLIMENT DE LA UNIÓ EUROPEA Proporció creixent de persones velles i proporció decreixent de persones en edat de treballar. Envelliment pel cim → augment esperança de vida + disminució de la fecunditat Itàlia, Grècia i Alemanya → països més envellits de la UE → Taxa + gran de sobreenvelliment. - dif. entre gèneres: Suècia, Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Àustria i Itàlia 17 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Les dones amb més esperança de vida: Espanya, França, Itàlia Viuen - els homes per alcoholisme: Lituània, Letònia, Estònia (països bàltics) → URSS 3.3. ELS MOVIMENTS DE LA POBLACIÓ 3.3.1. LES MIGRACIONS Tipus de migració: voluntàries i involuntàries. Segons les fronteres polítiques: internes (regionals) i externes Segons la durada temporal: temporals, cícliques i definitives Segons la legislació: legals, il·legals (normalment depèn del qui rep la immigració). S'ha de tenir en compte: moviments de capital, conflictes violents interns, globalització econòmica. ➢ Emigrant. Persona que es desplaça des del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret per un espai més o menys llarg de temps. ➢ Immigrant. Persona que prové d'un altre indret i que s'instal·la per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència. Causes i conseqüències de la migració (desplaçaments de població entre territoris): ➢ Saldo migratori. Diferència entre l'emigració i la immigració registrades en un territori durant un període de temps determinat. ➢ Xenofòbia. Odi o animadversió a persones estrangeres o a cultures diferents. 3.3.2. LES MIGRACIONS INTERNACIONALS . Desplaçaments → mà d'obra: importància econòmica per als països receptors i pels emissors. 243 milions d'immigrants al món. El 57% en un país amb alt grau desenvolupament. Països receptors gairebé ½: EUA, Rússia, DE, Aràbia Saudita, Canadà, FR, UK. En general, població escassa o territori extens poc poblat i amb recursos nat. amb molta mà d'obra. Les transferències econòmiques de EUA → Xina, Índia, Bangladesh. - Mèxic, Filipines. Fr, DE, ESP, Bèl també en reben. Països poc desenvolupats com Líban, Nepal, Hondures,... 3.3.3. LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Etapes + distribució territorial 1920-30: Arribada d'immigració del País Valencià, Aragó i Múrcia Es concentra a BCN i rodalies En part és catalanoparlant Es passa de 2-3M hab. 1950-1975: Arribada de la meitat sud d'ESP + Galícia Es concentra a Bcn, Vallès, Maresme, Baix Llobregat, tmb Baix Camp, i Tarragonès. És castellanoparlant Passa de 3 A 6M hab. 1998-2010: immigració extrapeninsular, sobretot Marroc, Sud-Amèrica, Europa Est + Xina i Pakistan Es reparteix força homogèniament per tot CAT. Es passa de 6-7,5M hab. 2010-2022: canvi de signe: aturada de la immigració retorn / emigració fora ESP Crisi econòmica 2003/10 → retorn d'immigrants, emigració cap a EU occidental Estabilització de la població 7,5 hab. → marxen però tenim fills Per ordre procedència exterior: Marroc, Equador, Romania, Colombia 3.3.4. ESPANYA: FINALITZACIÓ DEL CICLE MIGRATORI 18 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia 1950-1975: ESP emigra migracions interiors enormes: del camp a la ciutat (posterior a 1975: segueix ↓ població per l'envelliment i ↓ natal.) del S i la meseta cap a les àrees urbanes (BCN, Madrid, Bilbao, València) → Esp vacía migracions cap a l'estranger: Alemanya, França, Suïssa, Bèlgica 1995-2010: canvi, Arribada d'immigració extra-peninsular, país receptor d'immigrants: 1er Sud Americans; 2n Europeus de l'est; 3r Marroc S'instal·la Cat-València, Madrid, Balears-Canàries → turisme 2010-2020: canvi de signe migratori, saldo migratori negatiu Fre de les arribades, sols reagrupaments familiars i retorns Emigració "universitària" (fuga de cervells) cap a GB, DE, Fr i altres 3.3.5. LA IMMIGRACIÓ A LA UNIÓ EUROPEA Destinació migracions → països més rics UE. ⅔ països extracomunitaris (Turquia, Magreb, Amèrica sud), països comunitaris (Romania, Polònia i Bulgària) Es desplacen a països amb un desenvolupament elevat (DE, UK, FR) o afinitat (S-Americans-ESP, megrabins-FR, indis i pakis-UK) i en centres urbans. . 19 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 20 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia TEMA 4: LES CIUTATS I ELS SISTEMES URBANS 4.1. LA CIUTAT I LES SEVES FUNCIONS. 4.1.1. LA URBANITZACIÓ És el procés de creixement de nuclis habitats fins a constituir espais residencials grans i complexos. És el resultat de canvis demogràfics, econòmics, geogràfics i culturals. 2 vies d'urbanització: L'europea (s XIX i princ. XX) = rev. industrial → atrau població i fa créixer les ciutats Àsia, Àfrica, S Amèrica (2/2 XX) = crisi i pobresa rural → expulsa població a les ciutats ➢ Urbanització. Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada (en nombre, població i superfície) i els modes de vida urbans es fan extensius a grans àrees 4.1.2. CRITERIS PER DEFINIR LA CIUTAT Criteri quantitatiu: quantitat habitants, densitat, ocupació. Depèn del país; a Esp +10.000 Criteri qualitatiu: depèn de la seva àrea d'influència i dels serveis que ofereix. 4.1.3. ELS RITMES D'URBANITZACIÓ Europa i nord Amèrica han frenat (a vegades, revertint) els processos de creixement urbà Àfrica i Àsia tenen els ritmes més ràpids d'urbanització actuals 4.1.4. FUNCIONS DE LES CIUTATS ➢ Funció urbana. Cadascuna de les aplicacions de les activitats pròpies d'una ciutat i la seva àrea d'influència. Administrativa i de serveis: es coneixen com a CBD (Central Business District). Àrees molt ben comunicades amb la resta amb la xarxa pública de transports. Indústries i habitatges escassos. Hi ha les seus: dels governs, regions i províncies (admin. pública) de les grans empreses → fenomen dels CBD (Central Business District) Comercial: gran oferta d'establiments comercials, destacant els comerços especialitzats (especialització interna), grans magatzems que abasten la població de la regió urbana. Residencial: concentració d'habitatges i de població fixa. Gran varietat d'habitatges. Durant les darreres dècades els barris antics els han ocupat persones amb renda baixa. Deteriorament edificis, preu baix. → es pot revertir. Distribució heterogènia Eixamples: prop nucli hist., eren zones residencials classe mitjana. Serveis→ ∆ preu. Zones suburbials: persones renda baixa, poca planificació, manca serveis bàsics. Ciutats dormitori: funció principal allotjar gent, no oferir serveis Àrees suburbanes: amb funció residencial però ben connectades amb la ciutat. ➢ Segregació espacial. Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques (nivell), socials, culturals o religioses (país de procedència) Industrial: [compte!] la indústria fa créixer les ciutats i hi són dintre al s. XIX i XX, però... Actualment, la ciutat "expulsa" la indústria en: Polígons industrials 4.2. ELS SISTEMES URBANS 4.2.1. XARXES URBANES . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Són ciutats relacionades entre elles, dependents o integrades econòmicament. Això comporta moviments de població, mercaderies... Actualment, es parla d'un "sistema mundial de ciutats" a causa de la globalització. Per tant, hi ha "xarxes urbanes" en totes les escales. Hi ha una certa especialització d'acord amb el paper que tenen dins el sistema socioeconòmic global. ➢ Xarxa urbana. Conjunt de ciutats i altres nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s'articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions. 21 ¿Día de clases infinitas? Masca y fluye - Orbit.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia ➢ Sistema urbà. Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d'un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar unitàriament. 4.2.2. LES REGIONS URBANES . Es caracteritzen per l'especialització i la dependència entre nuclis. Delimitació complicada. Tipus: Àrea metropolitana: una ciutat central estructura el centre (nucli central, sector terciari) i envoltada per la perifèria (indústria i oci gran). Sistema integrat. Intensitat de fluxos nucli-perifèria gràcies a les millores tecnològiques. (ex. BCN, PAR, LDN) Conurbació: estructura polinuclear, sense un centre clar. (regió urbana NL: Rotterdam, Amsterdam, la Haia, Utrecht, zona Ruhr) Sector terciari/secundari; relacions entre ciutats. Megalòpolis: seguit de conurbacions i àrees metropolitanes, múltiples nuclis centrals amb més de 20 milions d'hab. (Costat dels EUA, "Boshwash") 4.2.3. LA XARXA URBANA CATALANA Xarxa força densa a la zona litoral i prelitoral i poc densa a l'interior. Encapçalada per BCN. Sistema ben integrat. Es relacionen dins la jerarquia i entre mateix nivell. 4 nivells: Regió metropolitana de Barcelona (centralitat administrativa, eco. i de serveis) Àrea metro.: Hospitalet, Cornellà, Badalona, Sant Adrià, Coloma, Sant Cugat Corona metropolitana: capitals comarcals i ciutats força industrialitzades, Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova i la Geltrú. Ciutats d'influència supracomarcal: influència eco. i social més enllà de la comarca. Conurbació Reus-Tarragona, Tortosa, Lleida, Girona, Manresa, Vic. Centres comarcals: centre de serveis per la comarca i relacionats amb els centres supracomarcals. Figueres i Olot de Girona; Balaguer i Mollerussa de Lleida. Puigcerdà Centre subcomarcals: no comarcals però exerceixen centralitat entre veïns. Roses 4.2.4. LA XARXA URBANA ESPANYA No és un sistema tancat → es relacionen amb altres països. Integrat dins del sistema urbà de l'Europa occidental i es connecta a partir de dos eixos: ➔ Eix de comunicació mediterrani: BCN, Marsella, Lió ➔ Eix de comunicació atlàntic: Bilbao, Bordeus. Àrees metropolitanes: Londres, Paris, Randstad, Ruhr, Madrid, BCN (encapçalen el sistema urbà) BCN i Madrid → s'estructura en sis subsistemes urbans: mediterrani (+ importants, + densitat, connectat amb europa per l'arc mediterrani) central (poder polític i financer) meridional (eix de la vall del Guadalquivir, eix litoral) cantàbric atlàntic (Galícia-Oporto), canari (centre Las Palmas i Santa Cruz). Causa: moviments interns de població entre 1960-1975. Conseqüències: consolidació eixos territorials on es centra la població i act. eco., set àrees metropolitanes principals (Madrid, BCN, Saragossa, Bilbao, València, Sevilla, Màlaga) i bicefàlia (Bcn i Madrid) 4.2.4. LA DEGRADACIÓ URBANA I EL QUART MÓN I "GENTRIFICACIÓ" Grans aglomeracions urbanes → desigualtats entre zones. + visible països poc desenvolupats→ arribada constant, barris sense cap planificació→ barris pobres: slums (Àsia), favelas (Brasil), villas miseria (Argentina), bidonvilles (Àfrica). Formats per: Barraques o cases d'autoconstrucció (gairebé) sense serveis públics (clavegueram, transport públic, metge, escola) Àrees urbanes societats desenvolupades→ ∆ precarietat eco. darreres dècades →noves formes pobresa: 22 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia . Quart món: bosses de pobresa situades al mig de la riquesa urbana, gent pobre en grans ciutats. Provoca, per exemple, sensesostres o "homeless" (pobre individual i marginat) Indústria es desplaça països en vies → Act. eco. basada en el sector dels serveis 2/2 s. XX → barris antics i industrials es deterioren, serveis insuficients (+ desfavorits econòmicament), els rics se'n van i es concentra la població amb menys recursos Els barris s'han de rehabilitar (antics) i reconvertir (industrials): millorant serveis públics, promocions immobiliàries, nous centres culturals i d'esbarjo. ➢ Gentrificació. Procés de transformació d'àrees urbanes degradades que acaben convertint-se en barris de classes mitjanes i altes (es posen de moda). Aquest procés provoca l'increment del preu del habitatges i els serveis i, en conseqüència, la població de classe social més baixa que hi vivia han de marxar. // És el contrari que l'efecte donut: centre on ningú hi vol viure. 4.3. CIUTATS COMPACTES I CIUTATS DIFUSES 4.3.1. POBLAMENT I DENSITAT DE POBLACIÓ I 4.3.2. EL CONTINU RURAL-URBÀ Poblament: la manera de distribuir-se la població. Es pot mesurar amb la densitat de població. ➢ Densitat de població. Resultat de dividir el nombre d'habitants d'un territori entre unitats de superfície = mitjana/km2. +alt +concentració; +baix + dispers 2 tipus de poblament segons el nº de població i sector predominant: (cada vegada - fiable) Rural: tradicionalment, agricultura i ramaderia com a act. pròpies, dispers, poca densitat Poblament rural concentrat. Tipus de poblament en què una població d'entorn rural s'agrupa fonamentalment en un únic nucli (+serveis). Ex. Pirineus Poblament rural dispers. Tipus de poblament en què la població viu majoritàriament en cases aïllades (masies) o en diversos nuclis molt petits escampats pel territori. Ex. Vallès o Gironès, nord del riu Llobregat. Urbà (terciari, concentrat): noves formes d'urbanització entre rural i urbà → dispersió dels hab. per l'àrea metropolitana, no perden hab., però passen de viure a la ciutat a a prop de. Ciutat compacta. Tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, els edificis guanyen alçada per compensar l'escassetat de sòl; la densitat de població és força alta. Ciutat difusa. Tipus de ciutat caracteritzat per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació, per la segregació d'usos i per una elevada ocupació del territori. Causes: expansió superfície, dispersió població i act. eco. → especialització de funcions. Espai rururbà. Espai rural (costat camps de conreu) que es dedica a usos que abans eren més propis de zones industrials/urbanes. Com magatzems agrícoles, autopistes, camps fotovoltaics, depuradores d'aigües residuals o línies d'alta tensió. No definit. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 23 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Tipus de poblament a Catalunya irregular: Poblament rural concentrat (pirineus i sectors occidentals) i dispers (nord riu Llobregat) Nuclis grans de població concentrada (Lleida) Nuclis urbans de desenvolupament relativament recent (rodalia de les ciutats + important). Cada cop més abundància de zones rururbanes. Una gran àrea metropolitana → BCN. Transformacions em l'estructura interna: L'expansió de la seva superfície → nous municipis i residències secundàries. Tendencia a la dispersió de la població L'especialització de les funcions 4.3.3. LA CIUTAT COM A ECOSISTEMA Característiques comunes que configuren l'ecosistema urbà Poca producció, elevada dependència Grans consumidors d'energia, productes manufacturats (food) i matèries primeres (aigua). Grans quantitats de residus urbans i industrials, aigües residuals i gasos contaminants. L'expansió contínua → canvis ús del sòl./ Especulació. ∆ artificiós i no justificat → preu del sòl. Contaminació acústica, contaminació lumínica i contaminació de residus/industrial. 4.3.4. LA SOSTENIBILITAT DE LES CIUTATS . Equilibri fràgil i inestable: dependència d'altres sistemes i tendència a créixer contínuament → risc d'arribar al seu límit humà i ecològic. ➢ Sostenibilitat. Satisfacció de les necessitats humanes del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer-ne les pròpies. Per afavorir la sostenibilitat: Reduir les deixalles, fer la recollida selectiva, facilitar la reutilització i reciclatge. Ús de transports col·lectius i energies renovables Crear i mantenir els espais verds, reforestar espais naturals amb espècies autòctones → donar pulmons a la ciutat. Conservar el sòl impedint que els espais agrícoles → altres usos diferents del tradicional. 4.4. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC 4.4.1. ELS AGENTS URBANS Persona física o jurídica que intervé en la generació d'espai urbà, amb interessos contraposats. Propietari del sòl (principal agent) → guanys econòmics si es fan obres a les seves finques Promotors, empreses immobiliàries i empreses financeres → construcció, venda, lloguer d'habitatges, locals i naus → rendibilitzant el capital Propietaris empreses industrials → poden alliberar terreny si se'n van als polígons Ciutadans (poden influir fent pressió) → pressió pels usos del sòl. Satisfer necessitats habitatge, educació, salut, transport o lleure. Administració pública → decideixen l'ús del sòl → normatives d'edificació, concedir o no permisos d'obres, qualificar els terrenys. 4.4.2. EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ➢ Urbanisme. Ciència que estudia les ciutats, el territori on s'ubiquen i la seva planificació Planificació urbanística: planificar com s'ha d'organitzar el desenvolupament de les àrees urbanes i com s'ha d'articular la vida i les activitats. Legislació que classifica i valora eco. el sòl → planejament urbanístic, protecció dels espais agrícoles i delimitació dels espais protegits. Estat Espanyol: Text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana 2015. Competències d'urbanisme i ordenació del territori → comunitats autònomes. Catalunya: normativa territorial basada en la Llei de política 24 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia territorial 1983, Llei del pla territorial general de cat 1995. Normativa urbanística: Text refós de la Llei d'urbanisme 2012. Classificació del sòl Sòl urbà: sòl integrat al teixit urbà tots els serveis urbanístics bàsics1 vies de. Sòl urbanitzable: el Pla d'ordena urbanística municipal el considera necessaris pel creixement. Consolidat: solar apte per a l'edificació, té serveis urbanístics. No consolidat: no condició de so Delimitat: ha calgut l'aprovació d' pla parcial urbanístic (PPU) No delimitat: per cap PPU Sòl no urbanitzable: espai lliure d processos urbans → garantir un desenvolupament sostenible. - Ús rústic, forestal, de valor paisatgístic, agrícola de protecció, protecció d'espais naturals i altres que es puguin autoritzar Morfologia urbana: estudi de les formes i estructures urbanes Estructura urbana → interrelació entre els elements formals i els funcionals d'una ciutat. Forma i estructura urbanes: Factors naturals: clima, localització, relleu,... Factors antròpics: tecnologia, economia, vies de comunicació... Elements principals estructura urbana: Parcel·lació → forma i mida de les parcel·les Xarxa viària → Circulació i accés a les diferents àrees i i parcel·les. Espais lliures (parcs) → són de l'administració, d'ús públic Espais construïts → edificacions residencials, equipaments productius o de serveis. Tipus de teixits urbans: 1� Reticular → Quadricular, ortogonal, carrers creuats perpendicularment. Característic de la ciutat grecoromana, reprès en l'edat moderna i habitual en la construcció d'eixamples urbans o ciutats noves a l'època contemporània.(BCN) 2� Orgànica → Adaptació de l'espai urbà a la topografia de l'emplaçament. Forma irregular (aprofitar l'espai). Ciutats amb nucli urbà medieval compacte (muralles) 3� Radial → Organització a partir d'un punt central. Malles radiocèntriques (vies de circumval·lació que connecten els sectors urbans en sentit transversal). Època moderna i urbanitzacions contemporànies. (París) 4� Lineal → Organització a partir d'un llarg eix viari principal (espai urbà a banda i banda). Finals del s. XIX, no gaire generalitzat. (Sant Fruitós) 4.4.3. L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI A CATALUNYA . ➢ Planejament territorial. Procés d'establiment de condicions i de prioritats d'usos del territori per tal que aquest tingui un desenvolupament integrat i harmònic El de CAT es basa en la Perspectiva Europea d'Ordenació del Territori (PEOT). Obj: cohesió eco. i social. preservació del patrimoni natural i competitivitat equilibrada del territori europeu. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC): defineix els obj. d'equilibri territorial. Àmbits d'aplicació: Elements naturals, terres d'ús agrícola o forestal, usos específics, nuclis de població i grans infraestructures ➢ Equilibri territorial. Distribució de les activitats pel territori que ofereix a tots els ciutadans unes oportunitats i condicions de vida similars. Plans territorials parcials (PTP): defineixen els obj. de cada àmbit territorial (Alt Pirineu i Aran, Comarques centrals, Comarques gironines, Ponent, Metropolità de Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre) segons els 3 sistemes bàsics (accions a fer): Sistema d'espais oberts, delimita sòl agrari, forestal i espais d'interès natural Sistema d'assentaments, delimita sòl ús residencial, industrial, xarxa urbana Sistema d'infraestructures, delimita sòl infraest. de mobilitat i àrees logístiques. 1 25 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Plans territorials sectorials (PTS): plans específics per a àmbits temàtics det. que defineixen necessitats, prioritats d'actuació i criteris de distribució territorial. Pla d'espais d'interès natural (PEIN) Pla d'infraestructures del transport de Catalunya (PITC) Pla de ports de Catalunya Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya Pla de transport de viatgers de Catalunya Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió de residus municipals (PTSIRM) . Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 26 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia TEMA 5: CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT 5.1 LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA Es produeixen fenòmens socials i econòmics que transformen l'organització del món: 1.Societat postindustrial 2.Globalització de l'economia La g lobalització de l'economia és la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. Aquesta integració comporta un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia. Lliurecanvisme: política econòmica basada en el lliure intercanvi: no es limiten les importacions per estimular la producció interior, ni s'obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors locals. Ataca l'existència d'impostos duaners d'importació o d'exportació (aranzels) i qualsevol restricció que entrebanqui la circulació de productes entre països. Proteccionisme: política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aquesta política pot anar des de la prohibició d'importacions fins a l'aplicació d'aranzels com a instruments de protecció. 5.1.2 .Els intercanvis en un món globalitzat Els fluxos visibles: són les mercaderies: -Els productes energètics: e l mercat de l'energia és dominat per la compra i la venda d' hidrocarburs com el gas natural, el petroli i els seus derivats. -Els productes agrícoles: el mercat internacional de productes agrícoles n'ofereix un ventall molt ampli: blat, civada, blat de moro, fruites, etc. Es diferencies dues vies comercials: les exportacions de productes de països desenvolupats, com ara els cereals (en mans de cinc grans productors: Canadà, Argentina, Unió Europea i Austràlia), i les exportacions de productes de països no desenvolupats, sobretot el cafè i el cacau. -Els productes industrials: són el v alor dominat dins el conjunt dels intercanvis comercials al món, ja que sumen prop de tres quartes parts del total. Els fluxos no visibles: El capital: gràcies a la globalització actual de les tecnologies, és possible adquirir i vendre productes de tota mena d'un extrem a l'altre del món, sense que les fronteres siguin un entrebanc. Això és especialment rellevant pel que fa als productes financers, els quals es poden comprar en les borses com qualsevol altra mena de producte. La informació: tots els fluxos esmentats es fonamenten, poc o molt, en la c irculació d'informació. Mai com ara no havia estat tan gran el volum d'informació que circula pel món ni tan ràpida la velocitat de transmissió. . Valor afegit: v alor econòmic que adquireixen els béns i serveis en ser transformats durant el procés productiu. 5.1.3 Els indicadors socioeconòmics Són conjunt de dades mitjançant les quals es pot tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea concreta. E ls indicadors són: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Índex de desenvolupament humà (IDH): és un indicador compost, determinat anualment des del 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Per fer-ne el càlcul, es tenen en compte tres dimensions amb quatre indicadors: 27 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia La salut, representada per l'esperança de vida en néixer. L'educació, representada per la mitjana d'anys d'instrucció ( anys d'educació, pro mig que reben les persones de 25 anys o més, durant la seva vida basats en els nivells educatius de la població transformats en anys d'educació d'acord amb la durada teòrica de cada nivell) i els anys previstos d'escolarització ( anys d'escolarització que un nen en edat d'ingressar a l'escola pot esperar a rebre si els patrons vigents de matriculació per cada edat és mantinguessin constants durant tota la seva vida) . L'estàndard de vida, representat per l'i ngrés nacional brut ( INB, valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país, tant si viuen al país com si resideixen a l'estranger) . -El PIB per paritats de poder de compra (PPC): t é l'avantatge de valorar sempre igual els preus del mateix producte i de permetre, per tant, una comparació molt més rigorosa dels PIB dels països. - La taxa de mortalitat dels menors de cinc anys (TMM5) , representa d'una manera força fidel el nivell de benestar dels infants d'un país. És el resultat d'una àmplia gamma de factors: l'alimentació sana, els coneixements sanitaris de la mare, la cobertura d'immunització mitjançant vacunes, els serveis d'atenció materna infantil, el nivell d'ingressos i la disponibilitat d'aliments de la família, l'accés a l'aigua potable i el sanejament, i la seguretat del medi ambient en què creixen els nens. S'expressa en tants per mil. 5.1.4 .Desenvolupament econòmic i desenvolupament humà -El desenvolupament econòmic : consisteix en el creixement del producte interior brut dels països, en l'augment dels moviments de capital i en l'increment de mitjans tecnològics per a la producció. Segons la manera com es faci, el repartiment dels beneficis del desenvolupament econòmic pot beneficiar només una minoria privilegiada o, per contra, fer que millorin les condicions de vida de la majoria de la població. - El desenvolupament humà: é s un concepte més modern de desenvolupament que consisteix a crear les condicions per tal que les persones puguin desenvolupar totes les seves capacitats humanes d'acord amb els seus interessos i necessitats. Aquest no és una finalitat en si mateixa. -Pobresa: és difícil de definir perquè és dinàmic (va evolucionant amb el temps) i relatiu. És un paràmetre que s'estableix per comparació a la mitjana de la societat i el seu grau de desenvolupament. . -Pobresa absoluta: es produeix quan una persona no té cobertes una sèrie de necessitats bàsiques, és a dir, quan no arriba a un grau suficient d'alimentació, salut i higiene, habitatge, accés a l'educació, als mitjans de transport públic o als mitjans de comunicació, o bé quan no hi ha mecanismes socials proveïts per l'Estat per afrontar les situacions de vellesa, malaltia o atur 5.2. ELS SECTORS DE PRODUCCIÓ I LA UE 5.2.1. Activitats primàries El s ector primari és el conjunt d'activitats econòmiques dedicades a l'obtenció de productes procedents del medi natural, els quals esdevenen matèries primeres per a altres sectors d'activitat. Les activitats principals del sector primari són l'agricultura. La ramaderia, la pesca i l'explotació forestal. Les a ctivitats agràries han transformat els medis naturals i han donat forma a gran part dels paisatges de la Terra. A diferència d'altres activitats productives, l'agricultura treballa amb matèria viva i per això està sotmesa a limitacions derivades de les c ondicions biogeogràfiques. 28 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Hi ha dos grans tipus de sistemes agraris: Els s istemes agraris de subsistència, propis dels països poc desenvolupats, es basen en el treball familiar i estan orientats a la producció per a l'autoconsum o per a la comercialització en els mercats locals. Els s istemes agraris comercials o de mercat, propis dels països desenvolupats o dels països poc desenvolupats que produeixen únicament per a l'exportació, orienten la seva producció cap a la comercialització en els mercats nacionals o en el mercat internacionals. Objectius: augment de vendes i reducció de costos. . La Terra, però, té una c apacitat limitada per produir aliments i tot fa pensar que el llindar no és gaire lluny. Els principis factors que limiten el creixement de la producció són la pèrdua de sòl a causa de l'erosió i la utilització de males tècniques agrícoles que el malmeten (excés de fertilitzants, herbicides, plaguicides i pesticides). Les pràctiques agràries basades en criteris de sostenibilitat plantegen el repte de seguir augmentant la producció d'aliments i alhora reduir l'impacte ambiental. La població i les activitats primàries Les activitats agràries són la principal ocupació del 45% de la població activa mundial. Tres quartes parts de la població, com a mínim, tenen feines relacionades directament amb l'agricultura, la ramaderia o la pesca. Al Nepal o Nigèria, el percentatge de població activa dedicada al sector primari arriba a superar el 70%. Als països més desenvolupats, les activitats primàries involucren només una petita part de la població. Durant les darreres dècades, el decreixement de la població activa agrària ha estat la tendència general arreu del món. El pes de les activitats agràries en l'economia mundial és escàs: representa prop d'un 5% del total i també tendeix a decréixer. Les economies més avançades, l'agricultura no representa més del 2% del PIB, mentre que en les economies dels estat en desenvolupament aquest percentatge és més alt, tot i que varia molt d'un país a un altre. La major part de la producció del sector primari es destina a l'exportació. Els països més rics tenen excedents de producció i exporten productes agraris, els països menys desenvolupats es veuen obligats a importar cereals perquè no aconsegueixen alimentar tota la població. Aquests solen estar especialitzats en la producció d'un o de pocs productes per a l'exportació a través del que s'anomena a gricultura de plantació, basada en grans explotacions, sovint de propietat estrangera, que utilitzen tecnologies agràries avançades i mà d'obra molt barata. Els recursos alimentaris del mar 5.2.2 Les activitats secundàries. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El sector secundari comprèn el conjunt d'activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres. Hi ha dos grans subsectors: Indústria. Construcció. 3 factors que expliquen la localització de les indústries del territori: Disponibilitat de recursos. (matèries primeres o fonts d'energia) Mà d'obra. El mercat. A més han d'afegir els sectors socioeconòmics i polítics. Els darrers anys → Localització de la indústria ha estat influïda per grans transformacions mundials: Revolució tecnològica. (augmentar producció i tenir uns costos baixos) Increment de processos d'obertura, liberalització i desregulació (globalització neoliberal). Creixement dinamisme industrial dels països emergents (B.R.I.C. → Brasil, Rússia, Índia i la Xina). L'acceleració dels processos de globalització. Procés de transformació industrial causa impacte ambiental. Els residus han esdevingut un altre problema de la producció industrial. La contaminació atmosfèrica. 29 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia 5.2.3 Les activitats terciàries. Activitats terciàries= sector de serveis → activitats intangibles (sanitat, educació, seguretat…). Principal ocupació de la majoria de població activa dels països desenvolupats → gran diversitat d'activitats. Poc valor: Neteja. Molt valor: Investigació científica. Com més desenvolupat és un país → més densa i complexa és la seva xarxa de transports i comunicacions → important en la vertebració del territori i dinàmica dels països. Funcions: Transport de mercaderies. Canalització de fluxos de persones. Enllaç entre diversos sistemes urbans. L'impacte de les xarxes en la producció i el consum Avenços tecnològics ajuden a dinamitzar fluxos i a tenir una rendibilitat més alta dels intercanvis econòmics. Principals nuclis de les xarxes de transport: Europa occidental EUA Est d'Àsia i Golf Pèrsic (petroli). Els últims anys apareixen nous punts que ara mateix són menors, però que cada vegada van augmentant més. Ports i aeroports son focus dinamitzadors de l'economia → creen una activitat que genera riquesa. Al voltant: polígons amb empreses dedicades als serveis. 5.2.4. ELS TRES SECTORS A LA UNIÓ EUROPEA El sector primari de la UE . Les línies d'actuació de la UE per al sector primari s'estableixen en la política agrària comuna (PAC) ( Com es va fer: amb una política de subvencions a la producció i polítiques d'assegurar els productes a una preus mínims, i compra d'excedents), els objectius són: Augmentar la productivitat del sector. Assegurar un nivell de vida equitatiu per a la producció que hi treballa. Estabilitzar els mercats. Garantir l'a provisionament d'aliments. Assegurar preus raonables als consumidors. El sector secundari de la UE El 27% del PIB i el 25% de la població ocupada. Els sectors amb més valor afegit i que donen més feina són: els productes metàl·lics, la maquinària, els equipaments electrònics, els aliments i les begudes, el químic i el material de transport. El sector terciari de la UE → més diners i treball = 1ra potencia. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. La UE promou la lliure prestació de serveis. Lliure circulació de béns i persones ha provocat una política comuna de transports → 3 xarxes: Xarxa d'energia. Xarxa de transport i viatges. Xarxa de telecomunicacions. La UE exporta maquinària, material de transport productes químics i farmacèutics i importa productes energètics, maquinària i vehicles. 30 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia 5.3 ELS 3 SECTORS DE CATALUNYA :LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA 5.3.1 L'economia catalana en el context espanyol i europeu 5.3.2 El sector primari a Catalunya A Catalunya, el sector agrari (sector primari) és el que té un PIB més baix. Actualment, només té feina un 1'8 % de la població activa de Catalunya. Hi ha pocs treballadors i molta terra (30% del territori català). Mitjana europea és de 3%. Contrast: Intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes. Aplicació de tècniques intensives de treball. Les tendències principals que ha experimentat els darrers anys: -Descens de la superfície conreada. -Augment de la superfície de regadiu. -L'augment de la mida de les exportacions. -La millora de la renda agrària. Característiques actuals: -Diversificació en un ventall de subsectors (productes agricultura continental i agricultura mediterrània). -Importància ramaderia intensiva → Principal sector agrari a Catalunya. -Caràcter familiar de les exportacions. Règim de tinença de la terra dominant per davant d'altres com l'arrendament o la parceria. -Pel que fa a la ramaderia (pinsos, productes zoosanitaris, selecció genètica...): sector porquí (32,4%), l'aviram (9,23%) i boví (7,62%) -Pel que fa al sector pesquer, és petit i disminució del volum de captures a Catalunya. 5.3.2 El sector secundari a Catalunya El sector industrial ha tingut un gran protagonisme en la modernització de Catalunya i continua tenint avui, tot i ser una societat post industrial, un paper destacat en l'economia, per sobre de la mitjana estatal. . La gran majoria de les indústries s'instal·len en els anomenats polígons industrials, que són àrees especialitzades on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia. Això permet optimitzar les infraestructures i els serveis comuns i configurar espais que s'adaptin als requeriments específics d'aquest sector econòmic. La tipologia de polígons industrials és diversa segons les activitats industrials que s'hi desenvolupen: Polígons especialitzats en la transformació de matèries primeres. Polígons semi industrials que, a més d'activitats industrials, fan recerca i desenvolupament. Polígons logístics, dedicats a la logística (c onjunt d'activitats d'una empresa dedicades a la planificació i la gestió de les compres, l'emmagatzematge, el manteniment, el transport i la distribució dels seus productes per a la venda) . Localització general i concreta: La distribució de les indústries pel territori català no és gens homogènia, es concentres en unes àrees i uns eixos industrials determinats: Les comarques de l'à rea metropolitana de Barcelona. És el territori on es concentra un nombre més alt d'empreses i on hi ha activitats industrials més diverses. Alguns dels sectors més destacats són aquestes: metal·lúrgic i de productes metàl·lics, materials de transport, plàstic, farmacèutic, elèctric i electrònic i tecnologies de la comunicació. 31 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Les tendències del sector L' obertura a ls mercats europeu i mundial, és a dir, la seva internacionalització, amb uns resultats generals satisfactoris. La deslocalització selectiva, mai de caràcter general, d'algunes indústries cap a països perifèrics. L' evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària, agroindústria i químic. El sector menys dinàmic ha estat el del tèxtil, la confecció, el cuir i el calçat. La presència creixent de les empreses multinacionals. Tot i no arribar al 3% del total d'empreses industrials de Catalunya, les multinacionals facturen gairebé un 50% de la producció catalana i aproximadament un 60% de les explotacions. Les característiques principals són: La seva estructura productiva diversificada, amb dos grans subsectors (el de material de transport i el químic) i altres subsectors menors destacats (l'alimentari, el de la maquinària i la metal·lúrgica i el dels productes metàl·lics). El domini de la i ndústria transformadora, seguint una tendència històrica, amb un pes més petit de les activitats extractives i de les energètiques. La mida petita i mitjana de les empreses i la conseqüent atomització del sector industrial català. Una productivitat baixa, que supera la mitjana estatal, però que encara està per sota de la Unió Europea. La causa és el poc pes de la inversió en recerca i desenvolupament i en la formació dels treballadors. La c oncentració industrial a l'àrea metropolitana de Barcelona, que, amb un 7,7% del territori català, reuneix el 70% de les empreses i, aproximadament, el mateix percentatge d'ocupació industrial. El sector terciari a Catalunya Comerç → Catalunya (comunitat amb més importància agrària de tot Espanya). Comunitat Autonoma que hi ha més importacions i exportacions. (forma predominant d'empresa tant petita com mitjana. 1 treballador autònom sense treballadors o menys de 10 treballadors (PIME)). Incorporació al mercat europeu, augment d'exportacions i importacions. Comerç al detall dona més feina que el comerç a l'engròs. Els reptes principals del comerç català són: La competència de productes importats, presència d'empreses estrangeres i desenvolupament de noves maneres i estratègies. Tendències dels sectors comercials catalans: Més protagonisme en centres comercials davant els establiments tradicionals. Concentració de distribució en poques empreses. Proliferació de noves formes de venda (franquícia, establiments, outlets i venda electrònica). Ressorgiment del comerç de proximitat. . Característiques principals del sector comercial (Avui en dia): Domini de la petita empresa. Associacions de comerç feble (no permet aprofitar les economies d'escala). Grau de professionalització baixa. Índex alt d'habitants per establiment. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Turisme → Gran importància per l'economia catalana. (28 milions de visitants estrangers). Dins d'Espanya Catalunya és la principal destinació turística mediterrània. (2 potències França i Espanya) 32 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Tendències turístiques als últims anys: Creixement de la demanda turística, L'augment del nombre d'allotjaments turístics, Diversificació de l'oferta, Auge de línies aèries de baix cost, Millora dels equipaments i de formació, Impuls d'administració Sector turístic català. Concentració turística, Força de la marca Barcelona, Concentració litoral, Consolidació del turisme rural, Turistes de diversa procedència geogràfica. 5.4. SECTORS D'ESPANYA 5.4.2. El sector primari a Espanya El sector primari aporta el 3% del total del PIB espanyol. Presenta unes característiques generals que es mantenen constants des de finals del segle XX: Disminució superfície conreada en secà i a ugment del regadiu. Expansió de la superfície ocupada per boscos a causa d'un ús més baix de les pastures. (els boscos guanyen terreny) Pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement del sòl urbà i del sòl destinat a infraestructures i serveis. Augment de la importància econòmica de la r amaderia. Pèrdua i envelliment de la població activa. Dins les terres llaurades de s ecà predominen totalment els cereals, sobretot l'ordi i el blat. Pel que fa als arbres, el més abundant és l'olivera i entre els fruiters, l'ametller. La vinya és el conreu arbustiu més estès dins el secà espanyol. La quantitat de les explotacions agrícoles continua reduint-se, però n'augmenta la dimensió mitjana. La r amaderia proporciona més de la tercera part del valor econòmic de la producció final agrària. El sector ramader mostra un elevat grau de vinculació a les industries càrnies i làcties. La ramaderia industrial, amb estabulació del bestiar, mecanització dels processos de creixement i elevades concentracions d'animals, s'ha imposat com a model majoritari. El s ector ramader més important, per quantitat de bestiar i per producció econòmica, és el porcí. El s ector boví és el quart de la UE (producció de carn i de llet.) 5.4.3 Sector secundàri a Espanya 5.4.4 El sector terciari a Espanya Procés de terciarització (evolució d'una economia on cada vegada el sector terciari té més pes que el sector primari i secundari) → A partir 1970. Comunitats que ho estan més (Illes, Catalunya, Madrid, País Valencià i Andalusia) Transport per carretera → més estès a Espanya → 80% de les mercaderies i el 90% dels passatgers. Problemes: Congestió a les àrees metropolitanes i impacte ambiental. Transport ferroviari → 2n transport terrestre més important. 90% pertany a ADIF (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias, fetes per la Renfe). A Catalunya hi ha els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Transport marítim → paper destacat en el comerç exterior de llarga distància (Amèrica i Àsia). Últimes dècades ha augmentat el trànsit de mercaderies pel mar. La càrrega de contenidors té els principals ports a Espanya a BCN i València. Està creixent molt el transport marítim de passatgers → Creuers turístics. → BCN → 1r port d'Europa i de la Mediterrània. Transport aeri → Espanya → gran part utilitzen vols de baix cost. Principals aeroports Madrid-Barajas, BCN-El Prat i el de Palma (Mallorca). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Comerç és molt important → fa d'enllaç entre els productors i els consumidors. Comerç interior (dins d'Espanya) → s'ha desenvolupat a les zones més poblades i ben comunicades. Evoluciona de manera desigual → En botigues tradicionals ha perdut importància (cada vegada n'hi ha menys) i en supermercats i centres comercials n'ha guanyat (cada vegada n'hi ha més). Comerç exterior → ¼ part del total de les vendes que es fan a altres estats (UE, Àsia i Amèrica). Exportacions d'Espanya: material de transport, maquinària, productes químics i vegetals… 33 . Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Importacions d'Espanya: Petroli, productes minerals, productes químics, maquinària… Sector financer espanyol (bancs i assegurances) → transformació → causa (mundialització de l'economia, crisi del 2008). Desapareixen empreses petites i les agrupacions de les grans disminueixen (2010) → Milloren la competitivitat. Diferència entre caixa i bancs: les caixes d'estalvis eren entitats sense ànim de lucre i els bancs són entitats amb ànims de lucre. . Serveis socials bàsics → importància pel que fa al benestar i al desenvolupament de la societat. (educació i salut). Sector educatiu: 800.000 persones → ¾ sector públic i la resta al privat. Centres sanitaris: Poden ser privats o públics. Turisme Principals motors de l'economia espanyola, Genera molts llocs de treball (restaurants, hotels, agències de viatges, comerços, museus…), Part del dèficit comercial exterior del país es paga a partir del turisme, Espanya → 4a destinació mundial, Ingressos generats pel turisme → Espanya queda en 2n lloc. Turisme exterior o estranger. ⅔ del volum turístic. L'altra part és turisme interior. Provenen d'Alemanya, França i el Regne Unit. Igual que a Catalunya a Espanya hi ha excessiva estacionalitat. Problemes d'estacionalitat → Hi ha llocs que a l'estiu estan superpoblats i a l'hivern no hi ha ningú. Impacte ambiental → turisme de masses. (depuració d'aigües, vies de comunicació saturades, contaminació 34 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia UNITAT 6: L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL. Introducció: La geografia política tracta de → Els estats i les fronteres. Les organitzacions superestatals. Els conflictes i la geopolítica. L'organització política territorial interna dels estats . 6.1. Àrees geopolítiques i organitzacions internacionals. 6.1.1. Les àrees geopolítiques Fins al 1991, món bipolar (Bloc de països pels EUA + bloc liderat per URSS) Actualment, món bipolar: EUA, Xina, UE, Rússia, índia, Brasil. Diversificació dels centres de poder geoestratègic → distribució més equitativa entre Antics països desenvolupats i nous països emergents. Principals àrees geopolítiques: EUA, 1a potència econòmica (però deute públic molt gran). Potencia Política (xarxa diplomàtica + membre consell de seguretat ONU 1a potencia militar (nuclear, gran exèrcit + bases militars arreu. UE + Japó/ Corea del Sud Potències econòmiques → no té poder diplomàtic Sense poder militar → No té exèrcit propi. (alguns formen part de l'OTAN) Alguns països membres formen part de l'OTAN, externa a la UE. Ha canviat amb la figura de (Mr. PESC) Rússia Potencia militar (nuclear), feble economia (excepte reserves d'hidrocarburs → petroli i gas), política agressiva → per esdevenir una potència política i diplomàtica. Re-expansió cap al Caucas (Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan, Txetxènia), Àsia central (Afganistan, acabats en stan) Europa oriental (els que els EUA i OTAN) Països islàmics Marroc, Mauritània, Algèria, Líbia, Tunísia (Magreb, oest), Egipte, Sudan, Somàlia, Iemen, UAE, Qatar, Oman, Jordània, Iraq, Aràbia Saudita, Síria, Kuwait, Bahrain, Líban (Mashreq) A l'oest: mateixa religió (musulmana), diferent ètnia. A l'est: diferent religió, mateixa ètnia (llengua) àrab. Feble economia, però amb hidrocarburs (gas i petroli), són inestables políticament i complex estratègicament. Desunit políticament. Inestable políticament (islamistes radials, minories instal·lades en el poder i forces democratitzadores emergents), desunió → complex geoestratègicament. Alguns aliats dels EUA i UE (Aràbia Saudita i Kuwait). Altres independents (Iran). Xina i Índia Potencia econòmica recents nou-rics, però amb grans desigualtats socials → Son potències demogràfiques. Potencia política en augment Potencia militar → nuclear Tensions geopolítiques a Mar, Xina i Pakistan+Bangladesh Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Amèrica del Sud i Central: Diversitat econòmica i política Diversitat econòmica: Potències regionals: Brasil i Mèxic. Economies en reconversió: Xile, Argentina. Països d'emigració: Colòmbia, Veneçuela, Hondures, Guatemala, El Salvador. Diversitat política: Democràcies imperfectes → vinculades a la UE i als EUA. Règims populistes o autoritaris → Veneçuela i Nicaragua → enemics dels EUA. 35 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Àfrica subsahariana: Economia: -1 potencia regional: República sud-africana. -Resta: Dependència de l'exterior → Antigues metròpolis europees (França i Gran Bretanya) i noves inversions xineses (Ajuden al creixement econòmic africà). Política: -Feblesa com a Actor diplomàtic. -Terreny de rivalitats internacionals (EUA, UE, Xina, Rússia). Situacions que més conflictes i tensions internacionals tenen → Qüestions energètiques. Petroli i gas natural. Accés aigua potable, control dels minerals… 6.1.2 Les organitzacions entre estats Els recursos de casa estat són insuficients per mantenir una autonomia o independència econòmica. Estats → cooperen → políticament, econòmicament, defensivament o culturalment. 4 tipus de motivacions. Política, quan els estats busquen la comparació política i l'ajuda mútua. Unió Africana, Grup dels 7… Ideologicoculturals, si l'objectiu és col·laborar en aspectes culturals. Cimera iberoamericana. De seguretat, per tal de formar aliances militars i de defensa marina. Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Econòmiques, quan l'objectiu és facilitar la col·laboració i els intercanvis econòmics. FMI, Gruo dels 20… . Segons l'ambit territorial. Les organitzacions poden ser Mundials, només hi ha l'ONU (OIT, OMS, UNESCO) i OMC. Supraregionals (OTAN, OPEP). Regionals (UE, UA, NAFTA) 6.1.3 Les organitzacions interestatals més destacades. Grup dels 7 (G7). Neix el 1973, per la crisi petroliera. Països: Canadà, Alemanya, França, Itàlia, EUA i Regne Unit. 1998 uneix Rússia, 2014 s'expulsa. Grup dels 20 (G20). Països: Països del G7 i Argentina, Austràlia, brasil, Xina, índia, Indonèsia, Corea del sud, Mèxic, Aràbia Saudita, Rússia, sud-africa i Turquia. Organització Mundial del comerç (OMC). Es crea el 1995, l'únic organisme internacional que s'ocupa de les normes que ordenen el comerç en diversos països. Serveix per negociar acords comercials i resoldre diferencies a partir de normes comercials. Seu central → Ginebra, Suïssa. Organització de les Nacions Unides (ONU). Creada el 1945. Finalitat de mantenir la pau, poromoure la cooperació i garantir la seguretat dels estats d'acord amb igualtat i autodeterminació, respectant els drets humans. ONU Integrada per 6 organismes principals Assamblea General : Formada per tots els paisos que en formen part Consell de Seguretat: 15 membres i 5 amb dret a oposar-se, missió mantenir pau i seguretat Secretaria: Es el president 6.2 Organització política i territorial d'Espanya. 6.2.1 Les fronteres del territori espanyol Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Territori espanyol → 505.990 km²→ Uneix Àfrica i Europa. Estret de Gibraltar (14 km) → Formen part les aigües internacionals i l'Espai Aeri. → Fronteres → 2.032 km² → 5 Estats → 3 problemes (Portugal, Marroc i RU) 1.Regne Unit → Gibraltar → territori d'Ultramar colonial. Tractat d'Utrecht (1713) → S'ha intentat recuperar el territori → NO ÈXIT. 2.França → Llívia → envoltada territori francès 1660. 3,Andorra 4.Marroc → Ceuta i Melilla, Penyal d'Alhucemas, Illes Chafarines. 5.Portugal → Olivença i Tàliga i les ZEE (Illots salvatges situats entre Madeira i Canàries). Conseqüència política → posició estratègica d'Espanya → frontera exterior de la UE. 36 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia . Objectiu de la UE → lliure circulació dels ciutadans dels estats membres. 1995 → espai Schengen → fronteres interiors desapareixen, menys control interior més control exterior. 2004 → FRONTEX → Gestiona les fronteres interiors, forma a la policia fronterera. OTAN → 1949 protegir els països de l'amenaça de l'URSS. 5 bases miliars. 6.2.2 L'organització territorial de l'Estat espanyol. 3 àmbits → Municipi, Província i Comunitat autònoma. MUNICIPI. → Àmbit bàsic de l'administració local i d'origen més antic. → 8.125 → Govern i administració → Ajuntament → competències pròpies. → Creació i supressió → Aprovades per la comunitat autònoma. PROVÍNCIES. → 1833 creen. → Entitats locals → personal jurídica pròpia → Agrupació de Municipis. → Òrgan d'administració territorial. → Govern i adminisitració → Diputació provincial → Alteració de províncies → Aprovades per Corts Generals. COMUNITAT AUTÒNOMA →1978, → províncies limítrofes → Característiques històriques culturals i econòmiques. Amb entitat històrica. → Cada 1 té el seu estatut d'autonomia. (Document que especifica les competències assumides per la comunitat, Aprovat pel congrés dels diputats) → 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). → Autonomia administrativa i legislativa amb certa capacitat d'autogovern → Poden col·laborar entre si, però no es poden federar. Excepció de País Basc i Navarra. putacions forals. s Basc. (Alaba, Guipúscoa, Biscaiaen més competències que les altres putacions absorbides per la Comun Autonoma. ntàbria, Astúries, Madrid, Múrcia, La Rioja, Navarra. A. uniprovincials = competències que provincials. putacions amb competències assumides per consells insulars. ears, Sta. Cruz de Tenerife, Las Pal de Gran Canaria. onsells insulars a les Canàries i 3 a Balears. diputacions provincials resta de províncies 6.2.3 Altres unitats d'organització territorial Comunitats autònomes insulars → Cada 1 de les illes balears i Canàries té un consell insular. Comarques → Catalunya i Aragó (funcions administratives), Galícia i Cantàbria. Diputacions forals → País Basc → Cada província té la seva diputació foral. Que té àmplies competències, temes d'impostos, d'urbanisme i serveis socials. Àrees metropolitanes → Entitats locals → Municipis de grans aglomeracions urbanes, tenen vinculacions econòmiques socials (planificació conjunta i coordinació, serveis i obres) Mancomunitats → comunitat autònoma → agrupar municipis i posar en comú determinats serveis 6.3 Organització política i territorial de Catalunya. 6.3.1 La delimitació del territori català. - 36.011 km² i cims de +3000 m LÍMITS → Pirineus i estanys de Leucata, riu de la Sénia, Riu Cinca i Mar mediterrani. Territori → Catalunya del Nord (4116 km²) i Catalunya (31.895 km²) 37 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad..

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia Catalunya del Nord. → Part de França el 1659. Tractat dels Pirineus. → No té autonomia pròpia. Forma Departament de Pirineus orientals (Capital a Perpinyà). Catalunya. → Capital administrativa → BCN → Comunitat autònoma espanyola. → Països catalans. Conjunt de territoris de cultura i llengua catalana. (País valencià, Alguer, Catalun del Nord, Illes Balears, Franja ponent d'Aragó) 6.3.2 Organització de Catalunya en comarques. → 1931 → Catalunya accedeix a l'autonomia → Ponència d'estudi de la Divisió territorial de Catalunya. → 9 regions i 38 comarques (denominacions, capital, històrics, inventats). → Comarques oficials → 1936 al 1939. → 1978 → Constitució → Pot crear una organització territorial pròpia. → Divisió Comarcal → 1987 → Llei d'Organització Comarcal a Catalunya, cada comarca té un consell comarcal. Es creen 3 comarques. → Crea el consell General Era Vall d'Aran → organisme autònom. → 2015 → Crea el Moianès i s'aprova la Llei del règim especial d'Aran → Entitat territorial singular. Actualment, 41 comarques i l'entitat territorial singular de l'Aran. 6.3.3 Organització territorial en vagueries → Núm. de comarques excessiu → 7 agrupacions de comarques → 2004→ vegueries → proposa la creació → 2010 → s'aprova → Llei de vegueries → 7 vagueries + la comarca de règim especial Aran. → Funcions similars a les diputacions provincials. → Generalitat fa servir les vagueries com a divisió territorial administrativa per l'exercici d'algunes de les seves funcions 6.4 Formació i organització política i territorial de la UE. 6.4.1 La construcció europea. 1951 → Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer): Alemanya i França (Nucli), Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg (BENELUX) i Itàlia Només econòmic. Millorar relacions Alemanya França 1957: Creació de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) amb el Tractat de Roma. Només econòmic, però amb tots els sectors productius- Acord de lliure comerç (lliure circulació, persones, mercaderies, serveis, capital). . 1993: Creació de la UE (Unió Europea) Signa el tractat de la Unió Europea (TUE) a Maastricht. Es fa un canvi de nom, la CEE passa a dir-se UE. Econòmic, polític i judicial. Parlament més eleccions europees. Comissió Europea (govern) a Brussel·les. Tribunal de la UE. Que comporta la creació? S'instaura la unió monetària i econòmica, Banc Central Europeu. PESC→ Relacions exteriors de la UE, seran unitàries. La UE en temes de defensa i seguretat actuarà conjuntament. Cooperació judicial i policial. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 2007/2008: Tractat de Lisboa Funcionament actual de la UE, decisions preses per majoria. Amplia la Carta dels Drets fonamentals de la UE. + procés d'ampliació dels països (321-322) 6.4.2. Les ampliacions de la UE 38 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.

[Audio] a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6060566 Geografia SELE: Requisits polítics i econòmics necessaris per formar part de la Unió Eauropea Polítics : Ser democràtic -Respectar els drets humans -Protegir les minories Econòmics: -Economia de mercat -Criteris de competitivitat -Criteri d'estabilitat presupostaria 6.4.3 L' Europa de les regions Una regió europea és un territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica amb uns trets geogràfics comuns. Tots els estats tenen divisions amb noms i per això l'any 1988 es van crear les NUTS (Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques). NUTS1 → regions comunitàries europees. Dimensió més gran, principals àrees de planificació econòmica. (97) NUTS2 → unitats administratives de base i són les més utilitzades. Nivell fonamental per l'anàlisi de situacions i la presa de decisions a l'hora d'executar la política regional de la UE. (274) NUTS3 → inferiors a les regions, corresponen a les demarcacions. (1.324). La UE també ha creat les unitats administratives locals. LAU 1, no s'han establert encara i les LAU2 són els municipis. A l'estat espanyol, les NUTS3 són les províncies, les NUTS2 són les comunitats autònomes. A la UE també hi ha les regions ultraperifèriques, formades per regions allunyades d'Europa que depenen d'estats europeus (Guadalupe), Canàries, es caracteritzen per la insularitat i la gran distància que les separa. Regions transfrontereres, integrades per regions que depenen de diferents estats de la UE (109). 6.4.4 La política regional de la Unió Europea. . La Unió Europea → zona rica i desenvolupada. Dins d'ella hi ha grans diferències. El procés d'unitat econòmica i política, ha anat acompanyat d'una política de cohesió territorial i de reducció de les desigualtats (rics vs. pobres) internes. Unió Europea- → dos tipus de mecanismes financers per fomentar la política de cohesió de les diferents regions. Fons de cohesió (FC): Són diners nets que van directament als països amb un PIB inferior a la mitjana de la UE (-75%). Ha de complir unes condicions econòmiques (inflació i deute públic). Finança projectes d'infraestructures, transports i medi ambient. Només el poden demanar les regions menys desenvolupades. Fons estructurals (FE): - FEDER (per regions pobres. Cas d'Espanya: Extremadura, Galícia i Andalusia). - Fons social Europeu (FSE): Educació, administració pública i Sanitat. Millorar el nivell de vida. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 39 Residencias Universitarias y Alojamientos Flexibles ¡Livensa Living es tu sitio!.