Unitat 3: Tècniques de representació gràfica

Unitat 3: Tècniques de representació gràfica. Els plànols com a llenguatge tècnic Vistes: alçat, perfil i planta Suports i estris de dibuix tècnic La necessitat de les normes Les escales de dibuix.

1. ELS PLÀNOLS COM LLENGUATGE TÈCNIC El dibuix tècnic és el dibuix que representa la forma i les mides dels objectes amb precisió, exactitud, d’una manera objectiva i seguint unes normes internacionals. Un esbós és un dibuix fet a mà alçada que pretén donar una primera idea de l’objecte que volem dissenyar. Un croquis és una representació gràfica d’un objecte, fet a mà alçada i sense cap tipus d’escala, però seguint unes normes bàsiques de dibuix tècnic. Un plànol és un dibuix fet amb els estris de dibuix i proporcional a les dimensions de l’objecte..

2. VISTES: ALÇAT, PERFIL I PLANTA Un objecte té tres dimensions: l’alçària, l’amplària i la llargària o profunditat. El paper de dibuix és pla i, per tant, només té dues dimensions: l’alçària i l’amplària. Dibuix de l’esquerra i al centre. Una solució per poder representar la profunditat d’un objecte és fer un dibuix en perspectiva o 3D (tres dimensions). Dibuix de la dreta..

Per representar un objecte real en un plànol de dues dimensions s’utilitza el sistema de projeccions o vistes. Aquest sistema consisteix en dibuixar les arestes de l’objecte des de tres punts d’observació: Alçat: mirem des del davant Perfil: mirem de d’un costat Planta: mirem des del damunt.

[image] p LANTA. [image] pet-fil Planta.

3. SUPORTS I ESTRIS DE DIBUIX TÈCNIC La làmina és el suport més utilitzat en dibuix. Convé que sigui de qualitat. Les característiques principals del paper són: El gramatge: Massa de paper unitat de superfície. Com més gran és el gramatge, més gruixut és el paper. El format: Són les diferents mides dels papers i estan normalitzats, és a dir, segueixen unes normes internacionals. Per exemple: A4, A3 ... L’acabat: És l’aspecte que té a la vista i al tacte. El llapis és un estri imprescindible per poder dibuixar. Les mines poden tenir diferents dureses: tova (2B, 3B, 4B), mitjana (B, HB) o dura (F, H, 2H, 3H, 4H). Els retoladors tècnics s’utilitzen per repassar a tinta els dibuixos que s’han fet a llapis. Els gruixos de línia normalitzats més usuals són de 0,2 mm, 0,4 mm i 0,8 mm..

La goma d’esborrar llapis ha de ser tova. Quan la utilitzis, esborra a poc a poc i cap enfora del paper, i amb l’altra mà aguanta el paper perquè no s’arrugui. El regle graduat serveix per mesurar i traçar línies rectes. En un costat duu gravada una escala en centímetres (cm) i mil·límetres (mm). El regle sol estar fabricat de plàstic, fusta, alumini o altres metalls. Els regles més habituals són de plàstic transparent de 30 cm o 40 cm de longitud. El joc d’escaires està format per dos triangles, anomenats escaire i cartabó, normalment són de plàstic i tenen en comú un angle de 90o. L’escaire està format per un angle de 90o, un de 60o i un de 30o. El cartabó està format per un angle de 90o i dos de 45o. Els faràs servir conjuntament per traçar línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars..

El transportador d’angles és un estri que permet mesurar i dibuixar angles. Normalment, es fabrica de plàstic transparent. Es tracta d’un semicercle graduat en graus d’angle, des de 0o fins a 180o. El compàs és un estri de dibuix normalment metàl·lic que serveix per traçar arcs i circumferències. Té dos braços, un suporta l’agulla que servirà per fixar el centre i l’altre incorpora l’accessori que aguanta la mina, el llapis o el retolador..

5. LA NECESSITAT DE LES NORMES Les normes són un conjunt de pautes que indiquen com s’han de realitzar els plànols i són universals. Acotar és el procés d'indicar en un dibuix, seguint unes normes amb línies, xifres i símbols, les mides d'un objecte per indicar-ne les dimensions. Els conjunts de les línies auxiliars, les línies de cotes i les xifres de cota s’anomenen cotes. Les acotacions poden ser en sèrie (una darrera de l’altra), en paral·lel (una sota una altra) o mixta (en sèrie i paral·lel)..

[image] Correcte Incorrecte. [image] Correcte Incorrecte.

6. LES ESCALES DE DIBUIX L’escala indica el nombre de vegades que el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte de la realitat. Hi ha tres tipus d’escala: Escala natural: Es fa servir quan s’ha de dibuixar un objecte amb les seves dimensions reals. E = 1:1. Escala de reducció: Es fa servir quan s’ha de dibuixar un objecte que per les seves dimensions no cap a la làmina. E = 1:2. Escala d’ampliació: Es fa servir quan s’ha de dibuixar un objecte que per les seves dimensions queda molt petit a la làmina de dibuix i no se’n poden apreciar els detalls. E = 2:1.