Còpia de Afegeix una capçalera

[Virtual Presenter] Bon dia i benvinguts a aquesta presentació sobre el tema 1, Cap a l'Edat Moderna. En aquesta presentació, explorarem els esdeveniments i canvis principals que van portar el món cap a una nova era de la història. Començarem amb una revisió de l'antiga època medieval i avançarem cap a l'aparició de la modernitat. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge a través del passat cap al present..

[Audio] En aquesta segona diapositiva podem veure el tema principal d'aquesta presentació: els canvis de l'edat mitjana a l'edat moderna. Aquesta transició va ocórrer l'any 1492, però no va ser immediata. Els canvis històrics són progressius i van succeint gradualment, marcant la transició cap a una nova època. Podem afirmar que hi ha hagut un canvi d'etapa en la transició de l'edat mitjana a l'edat moderna. Durant aquesta unitat, analitzarem els nombrosos canvis que es van produir durant aquest període i com van influir en la societat i la història. És important entendre els canvis i les transformacions que van tenir lloc per comprendre millor com vam arribar a l'edat moderna i com afecten la nostra vida actual. Continuem amb la presentació, on veurem en detall els canvis que van marcar el pas cap a la nova època..

[Audio] Les transformacions en la societat durant l'edat mitjana van marcar l'inici d'un nou període: l'età moderna. Aquesta transició va estar influenciada per canvis demogràfics, socials i econòmics significatius. Es va posar fi a l'epidèmia de la Pesta Negra, la qual cosa va portar a un augment de la població i una millora en la natalitat. Això va provocar un increment en la demanda d'aliments i els pagesos van ampliar els camps de cultiu i millorar les tècniques per augmentar la producció. La població creixent va permetre als pagesos tenir excedents agraris, que van començar a vendre. Això va portar al desenvolupament del comerç terrestre, l'artesania i la indústria. Això, a la seva vegada, va contribuir al creixement de les ciutats, especialment aquelles amb ports, que van experimentar un creixement encara més gran gràcies a millores en la navegació i l'expansió de les rutes comercials cap al Mediterrani i Àsia (com la ruta de les espècies). Per finançar aquestes expedicions, van sorgir banquers i prestadors que oferien crèdits. Aquesta nova societat moderna va estar organitzada de manera diferent, i això serà explicat en detall en els temes següents..

[Audio] En aquesta diapositiva, examinarem les principals transformacions que van ocórrer durant el pas del temps cap a l'edat moderna. Les idees de Copèrnic i la seva teoria heliocèntrica van ampliar els camps de conreu i van contribuir a la fi de l'epidèmia de pesta negra. Això va permetre que molts pagesos tinguessin excedents agrícoles i la població va augmentar. Amb la creixent demanda, els aliments sobrants podien ser venuts, cosa que va impulsar el desenvolupament del comerç terrestre. A més, les millores en la navegació i l'artesania van promoure un comerç més extens entre regions marítimes i fluvials. Això va donar lloc a una nova classe social, la burgesia, que necessitava diners per a viatges i compres. Així, van començar a sorgir els bancs i es van inventar noves formes de pagament sense haver de portar tantes monedes. Gràcies a això, el comerç terrestre va créixer i va aparèixer un nou creixement econòmic durant aquesta època..

[Audio] En aquesta cinquena diapositiva de la nostra presentació sobre el tema 1, Cap a l'Edat Moderna, ens centrarem en els canvis polítics d'aquest període. Els reis van aconseguir una gran quantitat de poder i van establir monarquies absolutes. Van unificar territoris, establir aliances matrimonials, crear exèrcits permanents i establir una burocràcia per ajudar-los en la presa de decisions i controlar els diners del regne. També van desenvolupar una diplomàcia per mantenir bones relacions amb altres països. Alguns reis autoritaris d'aquesta època inclouen els Reis Catòlics de Castella, Francesc I de França i Enric VIII d'Anglaterra. Això conclou la nostra explicació sobre els canvis polítics durant l'Edat Moderna. Continuem amb el nostre viatge en el temps a la propera diapositiva..

[Audio] En aquesta formació, tractarem el tema 1: Cap a l'edat moderna, amb un enfocament en la invenció de la impremta i la seva impacte en el coneixement. Abans de la impremta, els llibres eren copiats manualment per monjos en monestirs, un procés lent i costós. Però al segle XV, Johannes Gutenberg va crear un nou sistema per produir llibres de manera més ràpida i econòmica. Això va permetre la producció de més exemplars i la difusió de noves idees. No obstant, els reis i l'església van veure aquesta nova forma de difusió de coneixement com una amenaça i van controlar el contingut dels llibres. Per comprendre com funciona la impremta, cal entendre que els tipògrafs col·loquen les lletres mòbils per crear una pàgina, l'impregnen de tinta i l'imprimeixen amb una premsa. Després, els fulls s'assequen i un corrector revisa possibles errors. La impremta va suposar una autèntica revolució en el món del coneixement i va obrir noves portes a la difusió de noves idees i coneixements. Continuarem amb el nostre tema sobre la transició cap a l'edat moderna..

[Audio] Benvinguts al vídeo de formació sobre el Tema 1, Cap a l'Edat Moderna. En aquesta secció, parlarem sobre els canvis de pensament ocorreguts durant el segle XV a Europa. Una nova manera de pensar va sorgir en aquesta època, coneguda com a Humanisme. Els humanistes, estudiant l'art i la cultura dels antics grecs i romans, van aprendre a parlar llatí i grec i van traduir llibres a diferents llengües perquè tothom pogués accedir al coneixement. Els humanistes creien que l'ésser humà era la figura central i important en el món, ja que podia raonar i comprendre el món que l'envoltava. A més a més, creien que la fe en Déu i la raó eren fonamentals per a construir un món millor. La seva gran passió per la ciència i l'aprenentatge els portava a investigar i observar per descobrir nous coneixements. Creien que l'educació i el diàleg eren clau per a un aprenentatge eficaç i continu. El seu lema era que el coneixement i la raó eren els principals impulsos per al progrés humà. També van redescobrir els textos antics de filòsofs com Plató i Aristòtil, que van ser una gran font d'inspiració per al seu pensament i la manera de viure. En resum, l'Humanisme i el Renaixement van ser moviments culturals i intel·lectuals que van marcar el camí cap a l'Edat Moderna. Continuem amb el nostre viatge per descobrir més sobre aquest període fascinant de la història..

[Audio] En aquesta diapositiva, s'aborden els canvis religiosos que es van produir al final de l'edat mitjana. Hi havia nombrosos problemes dins de l'Església, especialment en relació al luxe en què vivien els bisbes i el papa. A més a més, molts sacerdots no estaven ben preparats i no donaven un bon exemple. També cal destacar que es venien càrrecs dins de l'Església per diners i s'ofereixien indulgències a canvi de diners. La Reforma Protestanta, encapçalada per Martí Luter el 1517, va suposar un canvi significatiu en els ideals i creences de l'Església. Aquest monjo alemany va aixecar la veu i va denunciar els problemes que afectaven l'Església. Les seves idees principals giraven entorn de la fe com a única forma de salvar-se, en oposició a la creença que els diners i les bones obres podien assegurar la salvació. Luter també defensava que la Bíblia era la norma suprema i que tothom havia de poder llegir-la. Gràcies a la invenció de la impremta, Luter va poder traduir la Bíblia a diferents idiomes com el castellà, l'alemany, el francès o l'italià. Una altra idea important de la Reforma Protestanta era que cada persona era el seu propi sacerdot, la qual cosa va permetre l'acceptació del matrimoni i el treball per als pastors. No obstant, Luter no acceptava la figura del papa com a autoritat suprema, els ordres religiosos ni el culte a les imatges. A més a més, va reduir el nombre de sagraments a només dos: el baptisme i l'eucaristia. Com a conseqüència de les disputes religioses, va sorgir un altre moviment: l'anglicanisme. El rei Enric VIII d'Anglaterra es va proclamar com a cap de l'Església d'Anglaterra després de no aconseguir anul·lar el seu matrimoni amb Catalina d'Aragó. Això va donar lloc a una branca dins del cristianisme, l'anglicanisme, que combinava elements de l'Església Catòlica i del protestantisme. Cal destacar que en aquesta religió no hi havia un papa, sinó que el rei d'Anglaterra era el líder màxim. No obstant, l'Església Catòlica va reaccionar a aquests canvis i va iniciar la Contrareforma. El papa Pau III va convocar el Concili de Trento entre els anys 1545 i 1563. L'objectiu era corregir els erros i reforçar les normes de l'Església Catòlica..

[Audio] Benvinguts a la diapositiva 9 de 12 de la nostra formació sobre el tema 1, Cap a l'edat moderna. Aquesta diapositiva tracta sobre les grans exploracions europees al final de l'edat mitjana, on viatgers importants van descobrir llocs nous i van obrir noves rutes comercials. Alguns exemples són les expedicions de Marco Polo a la Xina i la popularitzada ruta de la seda. També hi havia una altra ruta comercial anomenada la ruta de les espècies, que tenia com a objectiu l'Índia i les illes de les espècies. Aquesta ruta va permetre l'arribada de productes caríssims i molt demandats com les espècies, que es van popularitzar entre la noblesa i la burgesia europea. El motiu d'aquestes grans exploracions era principalment econòmic, ja que Europa volia obtenir aquests productes d'Àsia, però a partir de 1453, l'Imperi Otomà va tallar el camí que passava per Constantinoble. Per això, es van buscar rutes alternatives. Així mateix, hi havia un motiu polític, ja que els reis europeus finançaven aquests viatges per obtenir més riqueses i conquerir noves terres. A més, hi havia també un motiu científic, ja que hi havia qui creia que la Terra era rodona i volia comprovar-ho viatjant. Això va portar a millores tècniques en la navegació, com la brúixola, l'astrolabi i les portolans, així com la construcció de nous vaixells com les naus i les caravel·les. Les expedicions portugueses van ser les mésdestacades, ja que buscaven una nova ruta per arribar a l'Índia. Destacà en aquesta època l'explorador Bartomeu Dias, qui va arribar al Cap de Bona Esperança el 1487, i Vasco da Gama, que va arribar a l'Índia el 1497. Aquests viatges van permetre Portugal controlar la ruta de les espècies, establint bases comercials i militars a la costa africana. Així doncs, les grans exploracions van tenir un gran impacte en la història i el comerç d'Europa, obrint noves oportunitats per al continent. Així finalitza aquesta diapositiva, continueu aprenent sobre l'edat moderna en la següent..

[Audio] En aquesta presentació, explorarem el tema 1: cap a l'Edat Moderna. Ens centrarem en la conquesta i la colonització europea, amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista. Colom, mariner originari de Gènova, Itàlia, va ser finançat per la reina Isabel de Castella per aconseguir arribar a Àsia navegant cap a l'oest. El primer viatge, en el qual van participar 105 mariners i 3 vaixells (la Santa María, la Pinta i la Niña), va ser possible gràcies al suport i els diners de la reina. El 3 d'agost de 1492, van partir de Palos de la Frontera, a Huelva, i finalment van arribar a una illa de les Bahames anomenada San Salvador, el 12 d'octubre. Durant el viatge, també van visitar Cuba i Hispaniola (Haití i República Dominicana). Després de tornar a Espanya el 1493, la rivalitat entre Castella i Portugal va portar a la signatura del Tractat de Tordesillas el 1494, amb l'ajuda del papa. Aquest acord va establir una línia imaginària en l'oceà, on les terres a l'est serien per a Portugal i les de l'oest per a Castella. Així va començar la conquesta i colonització europea en aquesta època. Continuem amb la següent diapositiva..

[Audio] "En aquest vídeo de formació, parlem de les conseqüències de la colonització europea en la transició cap a l'Edat Moderna. En aquesta diapositiva, ens centrem en l'organització dels territoris colonitzats. Primer de tot, volem destacar que aquests territoris s'anomenaven Índies Espanyoles. Es van dividir en dos virregnats: Nova Espanya i Perú, i eren governats per un virrei i diversos governadors enviats pel rei. A més, cada ciutat tenia els seus propis jutges i autoritats, mentre que a Espanya hi havia el Consell d'Índies, que s'encarregava de dirigir i establir les lleis. A més a més, la colonització va tenir un gran impacte cultural i religiós. La llengua, cultura i religió castellana es van imposar a les terres conquerides, i es van enviar capellans per convertir els nadius. A més, els espanyols eren propietaris de mines d'or i plata, així com de grans plantacions de sucre, cacau i tabac, generant una gran riquesa per a ells. Finalment, cal destacar la societat americana de l'època, que s'organitzava en una piràmide social. A la part més alta es trobaven els espanyols peninsulars, nascuts a Espanya, seguits pels criolls, fills d'espanyols nascuts a Amèrica. Mestissos, una barreja d'espanyol i indígena, i indígenes americans ocupaven les posicions més baixes, mentre que els negres esclaus vinguts d'Àfrica i els mulats, fills d'esclaus i persones de diferents grups, també formaven part de la societat. Gràcies per escoltar aquesta diapositiva i us esperem al proper vídeo per continuar aprenent més sobre aquest interessant període de la història..

[Audio] I així acabem el nostre tema sobre el camí cap a l'Edat Moderna. En aquesta última diapositiva, hem abordat el treball dels indígenes durant el període colonial. Tot i estar prohibit l'esclavatge, molts van ser obligats a treballar en mines i en terres pertanyents als espanyols. Desgraciadament, les conseqüències van ser devastadores per a la població indígena. Un 90% d'aquests van morir en tan sols un segle, a causa de malalties importades d'Europa, treballs forçats, massacres i desplaçaments forçats. A més, van perdre gran part de la seva cultura i tradicions. Així mateix, durant aquest període també es va establir un important comerç d'esclaus, que va portar mà d'obra d'Àfrica. Aquest comerç es realitzava en una ruta triangular, on Europa enviava productes, Àfrica esclaus i Amèrica productes colonials com el sucre, tabac o cacau. Aquesta nova dinàmica va fer que el comerç mundial es desplaçés del Mediterrani a l'Atlàntic, i que ciutats com Sevilla esdevinguessin importants centres de control del comerç, com la Casa de la Contractació. No obstant això, els beneficis obtinguts d'aquest comerç no van ser invertits en millorar l'economia, sinó en finançar les guerres dels reis. Finalment, al segle XVII, Espanya i Portugal van perdre el seu monopoli en aquesta activitat i altres països com Holanda i Anglaterra van guanyar importància en el comerç mundial. I amb això, arribem al final del nostre tema. Volem agrair-vos per escoltar-nos i esperem que hàgiu tingut una experiència interessant i enriquidora. Esperem veure-us en una altra ocasió..