Segona República (1931-1936) examen

Segona Repüblica 1931-1936 CONSTITUENT 1931 1932 &ssolud6 de la Companyia de Jesus desernbre BIENNI REFORMISTA 1933 marf de la CEDA Insurreccions anarquistes. • Casas Eleccions PulameM Reforma griria. EstatLR catala Intet de cop d'estat Sarüurp 1934 & *rnbre Govern (Partido Triomf electoral del centred"ta. octubre de Espaiola BIENNI CONSERVADOR 1935 CEDA al Govern. Insurrecciö a Fets d'Oct1bre. *sextout octubre Escindol l' estrap«lo. Dünissiö Lerroux • de contractes de conreu declarada 1936 Cons G«.rak. Apr ovaciö de Triomf la Constituciö. electoral de coalicié republicanosocialista maig Gmeralitat Catalmya 12 Eleceu rn*als 14 d'abrd Prodamaci6 la R.üHica: Prodamaci6 de la NICETO ALCALÅ-ZAMORA FRONT POPULAR del tinert Castillo i de Joé Calvo Stdo 17 juhol Comensa- rnent de la insurrecciö T riomf electoral Front p Reactivxiö I •EstatLR MANUEL AZAAA.

1. L'adveniment de la Repüblica 12 d'abril 1931 : eleccions municipals. Es converteixen en un plebiscit a favor o en contra de la Repüblica. A les ciutats guanyen la coaliciö republicanosocialista, a les zones més rurals les candidatures monårquiques (caciquisme). 14 d'abril: a Eibar (Guipüzcoa) proclamen la repüblica i s'hi sumen altres Ilocs. Alfons XIII (rei) marxa. A Catalunya: Gran triomf republicans d'esquerres, guanyen Esquerra Republicana de Catalunya. 14 d'abril: Lluis Companys proclama la Repüblica des de l'Ajuntament. Francesc Maciå proclama la Repüblica Catalana dins una Federaciö de Repübliques lbériques.

1.2. El Govern Provisional Govern presidit per Niceto Alcalå- Zamora. o Republicans, socialistes i nacionalistes (Pacte Sant Sebastiå) participen al govern. Ha de resoldre: o Descentralitzaciö de l'estat o Conflicte amb l'Església catölica o Violéncia anticlerical o Vagues i conflictes sociolaborals Es tornen a fer eleccions municipals el 31 de maig i es revaliden els resultats. El 28 de juny hi ha eleccions a les Corts (triomf republicanosocialista). o Tenen la tasca de crear la Constituciö..

Com queda Ia Repüblica Catalana? • El govern va a negociar a Barcelona: o Donen régim d'autonomia a Catalunya. o Catalunya ha d'acceptar les decisions de les Corts espanyoles. LA VANGUARDIA DARCEL ONA JUNY 1931 279 2881 056 279 nombre d'escons 2881056 119 1 165692 41 657872 nombre total de vots Esquerra Socialistes, Radical-socialistes, Esquerra Republicana, Acciö Republicana, ORGA, altres. Centre Radicals, Lliga Regionalista, PNB, altres. •Dreta Agraris, Monårquics, Nacionalistes..

1.3. La Constituciö republicana S'aprova el 9 de desembre. És detallada i extensa. Reflex d'una ideologia democråtica, progressista i laicista. Espanya és una Repüblica de treballadors: Tothom igual davant la Ilei. Dret a vot per les dones. No discriminaciö per origen, sexe o riquesa. Estat integral amb autonomies. Educaciö primåria, obligatöria i gratuTta. Repüblica laica: no té cap religiö oficial. Permet l'expropiaciö de béns d'utilitat social. Matrimoni civil i divorci. El poder legislatiu el té el Parlament. El Parlament té més importåncia que el Govern i el President..

Fruit del consens entre republicans i socialistes. Sense suport dels partits de dreta CONSTITUCION v. sea so L a Nova bandera i himne FORMA D'ESTAT SOBIRANIA: POPULAR DIVISIÖ DE PODERS SUFRAGI DRETS I LUBERTATS ORGANITZACI TERRITORIAL RELACIÖ ESGLÉSIA-ESTAT Repüblica democråtica i laica Popular Divisiö clåssica accentuada. Unicameral, presidéncia de la repüblica elegida per les corts Universal masculi i femeni (+23 anys) Am lia (divorci, matrimoni civi ) drets socials. Educacié primåria obligatöria Estatuts d'autonomia dins dun estat integral Aconfessionalitat Fi de privilegis.

2. El reformisme republicanosocialista (1931-1933) Problemes Economia mundial fase de depressiö (crac del 29, borsa NY) Els régims democråtics europeus tenen por: • Régims autoritaris (feixisme) Revoluciö social Internament: • Radicalitzaciö del moviment obrer. • Oposiciö del sector conservador (Església i Exércit). No volen renunciar als seus privilegis. • • Propostes Vol resoldre: Eleccions fraudulentes i el caciquisme Descentralitzaciö Reforma agraria i millora de la vida dels pagesos Secularitzar l'Estat Ensenyament per tothom Legislaciö a favor dels treballadors No intervencionisme militar a la politica Alianqa de les classes mitjanes i l'obrerisme reformista. El programa reformista republicå el porta a terme el govern de Manuel Azaäa..

2.2. Politica laicista i qüestiö religiosa Obiectiu: Secularitzar (treure la religiö) de la vida püblica. Context: Aquest procés ja s'havia fet a paTsos com Franca, Holanda i Alemanya. Qué fan? Secularitzaciö de cementiris, del matrimoni... Es fa la Llei de Congregacions Religioses. ll•legalitzaciö de la Companyia de Jesüs. Reforma educativa laica i implementa la coeducaciö. Qué passa? El cardenal Segura fa declaraciones contra la Repüblica, no se'l deixa tornar. Crema de convents. Societat: tensions ja que l'Església tenia molta influéncia sobre la societat (moral, costums..

2.3. Reforma agraria (Llei del setembre de 1932) Objectiu: Crear una classe mitjana rural per tal de millorar l'estalvi i el consum i afavorir el desenvolupament industrial. Qué vol? Expropiar terres, amb indemnitzaciö les abandonades, sempre arrendades, no regades podent ser-ho... En alguns casos de la noblesa, com els grans d'Espanya, expropiaciö sense indemnitzaciö. L'lnstitut de Reforma Agråria és qui aplica la Ilei. Qué passa? Hi ha limitacions: • S'expropien poques hectårees (s'estableixen 12.000 families). • Complexitat legal i burocråtica i diagnosi poc adequat. Poc pressupost i poca planificaciö. Societat: • Els grans propietaris estan enfadats i els mitjans propietaris tenen por. Les organitzacions pageses pensen que el procés va massa lent..

*cadastre: relaciö de finques registrades percentatge sobre eI nombre de finques de Ia provincia: més del 50 % L.;.ai del 40 al 50% del 30 al del 20 al del 10 al 20% menys del 10% sense cadastre*.

2.4. Reforma militar Obiectiu: Creaciö d'un exercit modern. • Posarfi a la macrocefålia (1 oficial cada 3 soldats). • Assegurar l'obediéncia al poder civil. Qué fan? Propostes de Ilei de retir de l'oficialitat (retirar-se amb el sou integre). Tanca l'Académia Militar de Saragossa. Juren fidelitat a la Repüblica. Creaciö de la Guårdia d'Assalt. Qué passa? Agost 1932, intent de cop d'estat pel general Sanjurjo, no tira endavant..

2.5. Descentralitzaciö de l'Estat: les autonomies Catalunya Generalitat de Catalunya i Estatut d'Autonomia (ho veiem al punt 3) Territoris amb sentiments nacionals propis Pais Basc Juny 1931: projecte d'estatut fet pels carlins i nacionalistes del PNB. A1 principi no s'aprova perqué és massa confessional. Octubre 1936: S'aprova l' estatut. José Antonio Aguirre és el Lehendakari (president). Govern d'esquerres. Galicia Procés més lent Juny 1936 es vota l'estatut. Eliminat per l'esclat de la Guerra Civil..

2.6. Reforma sociolaboral Objectiu: Millorar la situaciö dels treballadors, tant en l'åmbit rural com urbä. El principal impulsor va ser Francisco Largo Caballero (socialista). Lleis: • Llei de contractes de treball: Millora les condicions laborals, regula els contractes. Llei de jurats mixtos: els conflictes laborals es resolen a través d'un jurat on hi ha el mateix nombre de patrons que de treballadors. Llei de termes municipals: Es contracten els treballadors/pagesos del mateix municipi. Llei de conreu forgös: Les terres abandonades o no conreades es poden expropiar i i donar als pagesos. Llei de coordinaciö sanitaria: Coordina l'acciö sanitaria, marca 4 fronts: recerca, higiene püblica, assisténcia psiquiåtrica i malalties infeccioses..

Atres Drets socials: • Salut püblica. Assisténcia als malalts i ancians, ajuda a la maternitat i a la infåncia, protecciö en casos de malaltia, accident, atur forgat, vellesa o invalidesa. Setmana laboral de 40 hores..

2.7. Reforma en l'ensenyament i en la cultura Objectiu: Dur a la practica un pla d'ensenyament estatal en els nivells primaris i donar accés a la cultura als ciutadans del mén rural. El lideren els ministres Marcel•li Domingo i Fernando de los Rios. Qué fan? • Milers d'escoles pübliques rurals. Els ajuntaments contracten a milers de mestres. - Paper dels mestres: fonamental per transmetre els valors democråtics a la societat. Propostes concretes: Missions pedagögiques: biblioteques i museus d'art ambulants. Xerrades i conferéncies d'art, politica, literatura.. Cases de la Cultura amb biblioteques, colönies escolars d'estiu. Teatre Universitari "La Barraca" dirigit per Federico Garcia Lorca..

Els Ilibres han de ser tractats no només amb cura, sinö amb estima, perqué Sön amics que ens proporcionen plaer i ensenyament. Cal fer que tots els Ilibres durin, perqué d'altres obtinguin amb la seva lectura la mateixa alegria i la mateixa delectaciö que n'hem obtingut nosaltres. L'enquadernaciö conserva el Ilibre i moltes vegades és, a més, bonica. Per aixö, cal que no es faci malbé. Es fan arribar plecs de paper fort perqué, qui en sdpiga, ensenyi a folrar amb cura els Ilibres. El folre és com la brusa de treball, que conserva i guarda net el vestit. Decret de creaciö del Patronat de Missions Pedagögiques en qué s'explica a les bibliotecdries com tenir cura dels Ilibres, 1931. (Traduit del castelld i adaptaciö)..

3. La Generalitat i l'Estatut d'Autonomia del 1932 • Negociacions amb el govern provisional: desapariciö de la Repüblica Catalana a canvi de tenir la Generalitat de Catalunya. Generalitat: Estatut de Nüria: Autonomia i competencies • • Té els recursos i les competencies de les 4 diputacions. Francesc Maciå n' és el president Convoca una comissiö d'experts per elaborar un projecte d'Estatut. • Estat de caråcter federal. Sobirania del poble de Catalunya: "Estat autonom dins la Repüblica espanyola". Possibilitat de federar-se amb els territoris de parla catalana. Catalå i castellå com a Ilengües oficials. (Continua a la següent diapositiva).

Estatut de Nüria: Competencies Generalitat: ensenyament, cultura, policia, ordre püblic, sanitat, obres pübliques, agricultura, dret civil, ordenaciö territorial, régim municipal i tribunals de justicia. Gestiö d'impostos directes. Es ratifica amb un plebiscit popular: participaciö del 75%. Dones: document amb + 400.000 signatures. Discussiö de I'Estatut a les Corts espanyoles: Francesc Maciå el presenta: o Problema: estat integral/federaciö. Discussiö: o Govern central: autonomia moderada. o Catalunya: autonomia åmplia. o Dretes: s'hi oposen (perill per l'unitat d'Espanya). S'acaba aprovant un Estatut el setembre del 1932. o Defensa de Manuel Azaäa. o Oposiciö al cop d'Estat de Sanjurjo..

Com és l'Estatut del 1932? Conserva el Parlament i Ia Generalitat. Catalunya és una regiö autonoma dins l'Estat espanyol, té sobirania limitada. Catalå i castellå com a Ilengües oficials. Competencies de la Generalitat: o Totals: dret civil propi i régim administratiu intern. Ämplies: ordre püblic i justicia. Es crea el Tribunal de Cassaciö de Catalunya. o Compartides: Educaciö, obres pübliques, sanitat... Sistema de finanqament insuficient. Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat s'han de resoldre amb el Tribunal de Garanties Constitucionals..

La Generalitat republicana Eleccions al Parlament de Catalunya, 20 de novembre 1932: o Coaliciö liderada per ERC: model social republicå, progressista, laic. o Coaliciö liderada per la Lliga: model conservador, catölic i oposat al reformisme i al laicisme. o ERC aconsegueix 56 dels 85 escons. President del Parlament: Lluis Companys. President de la Generalitat: Francesc Maciå.

LIEGADA 5%sutr io 10000 La cursa d'obstacles que a Madrid preparen a I'Estatui de Catalunya Acudit publicat a la revista satirica El Be Negre, juliol del 1931.

La tasca del govern de Ia Generalitat Economia -Creaciö de serveis d'estadistica, l' Institut d'lnvestigacions Econömiques i les Caixes de Dipösits. -AGRICULTURA: foment de les cooperatives i centres d'experimentaciö agråria. Mesures pels rabassaires (Uniö Rabassaire) Politica social -A partir de la Llei de bases, s'organitzen els serveis de Sanitat i Assisténcia Social de la Generalitat. -Millora xarxa d'hospitals, atenciö psiquiåtrica, campanyes de vacunaciö i higiene püblica. -Organitzacions de suport social: Institut Contra l'Atur Forqös, Consell de Treball. Ensenyament -Es funden moltes escoles i centres d'ensenyament secundari i professional. Institut-Escola. -Escoles per formar mestres. Més autonomia a la Universitat de Barcelona. -Millora de les condicions laborals dels mestres. -Introducciå de la coeducaciö i la laicitat. -Colönies d'estiu, biblioteques populars, arxius i museus. Llengua -Normativitzaciö de la Ilengua catalana. Diccionari de Pompeu Fabra. -Publicaciö de 27 diaris en catalå. Altres -Nova divisiö territorial. Model comarcal, oposat al provincial. 38 comarques..