De com les polítiques colonials han creat una sexualitat vàlida

De com les polítiques colonials han creat una sexualitat salvadora TPIG12026 Autoras: Leire Vàzquez Càmara Núria Vidales Gené Amalia Di Gianni.

[Audio] Aquesta presentació es centra en una perspectiva crítica que entén que la colonització no només va organitzar l'economia i la política, sinó també la sexualitat, els cossos i el desig. Aquest enfocament ens porta a comprendre la sexualitat com un espai polític, on les relacions de poder hi són presents, i ens permet explorar conceptes com el feminisme blanc de salvatge, la colonialitat i l'orientalisme, especialment a través de la pregunta "pot parlar el subaltern?". Des d'aquesta perspectiva, el cos, especialment el de les dones i altres cossos dissidents, s'entén com un "territori" on s'inscriuen formes de dominació. La violència sexual no és un fet aïllat ni individual, sinó que forma part d'un sistema més ampli que contribueix a mantenir jerarquies socials i desigualtats de gènere, raça i classe. Per això, denunciem la idea que el desig és purament individual i espontani. Abans fins i tot de pensar què ens agrada, ja existeixen normes que defineixen què és desitjable, acceptable o correcte. És per això que afirmem que el desig està socialment produït i condicionat per les expectatives i els models de relació, cos i sexualitat que el sistema ens imposa. El control sobre els cossos no només es dóna a través de formes directes de violència, sinó també mitjançant mecanismes simbòlics i morals. Amb el temps, aquestes normes s'interioritzen i les persones acaben regulant-se a si mateixes a través de sentiments com la culpa, la vergonya o la por. Això fa que el control no sempre sigui visible, però sí profundament efectiu. D'aquesta manera, en aquest sistema occidental, les polítiques colonials han influenciat la construcció de la sexualitat com a espai polític, reforçant desigualtats de gènere, raça i classe i controlant el desig a través de normes i mecanismes morals. Aquesta és la base teòrica que guia el nostre treball i que ens permet comprendre la complexitat de la sexualitat com a fenomen polític. A continuació, veurem com aquests conceptes s'apliquen en diferents contextos i com podem treballar per desafiar aquest sistema i construir un món més igualitari i lliure de violència sexual..

[Audio] Continuarem explorant un tema important i complex: la influència de les polítiques colonials en la construcció de la sexualitat com a espai polític. Aquestes polítiques han mantingut desigualtats de gènere, raça i classe en la societat, com hem vist en les diapositives anteriors. El desig també és socialment produït i controlat a través de normes i mecanismes morals, amb un impacte en la vida de les dones en altres països, on sovint es veuen sotmeses a masclismes greus que els neguen la llibertat de decidir sobre les seves pròpies vides. Avui, ens enfocarem en aquesta problemàtica i en com les feministes hem de seguir reivindicant la llibertat de totes les dones, sense oblidar les veus de les dones en altres països. Comencem..

[Audio] Comencem com sempre... amb una perspectiva en la qual aquestes dones són considerades com a cossos sense agència ni subjecte. El feminisme no és una teoria universal, el desig tampoc ho és i el que penses com a llibertat o no, tampoc ho és. Per això hi ha diferents tipus de feminismes. Leire: No ho he expressat en aquest sentit, però entenc el que voleu dir. Amalia (amb paciència): És important que revisis aquesta perspectiva, perquè s'utilitzen lògiques similars per legitimar el control i la intervenció en els cossos de les dones. (Silenci, Leire baixa el mòbil i Amalia somriu mentre obre la seva llibreta.) Amalia: Us he de dir... Us explicaré què em va fer reflexionar en un taller sobre educació sexual. Ens van fer una pregunta senzilla: "Saps com anomenar les diferents parts del teu cos?" Leire: Tot el món sap com anomenar les diferents parts del seu cos, no? Vagina, hímen... Amalia (la mira): Saps què significuen aquestes paraules? Coneixes la seva etimologia? (Silenci mentre Leire ho pensa.) Núria (discreta): "Vagina" ve del llatí "beina", com una funda per guardar la gran i poderosa espasa del cavaller blau, salvador de totes (amb ironia). Leire: De veritat? Amalia: Sí, el teu cos definit en relació a un altre... i coincidentment, el cos de l'home. Núria (amb energia): I no oblidem la paraula "hímen"... ve del déu grec *himeneo del matrimoni. No és només una part anatòmica, és control. Amalia: Control de quan, de com, d'amb qui... i massa sovint, de per què! (ara en veu baixa, com per a ella mateixa) Control, control, control....

[Audio] Durant aquesta conversa, hem discutit com les paraules que usem per parlar del cos i de la sexualitat no són només paraules, sinó que també contenen història, poder i política. En ocasions, fins i tot fem servir els noms de persones que van ser responsables de l'opressió i violència contra les nostres parts del cos. És important que ho reconeguem i treballem per canviar-ho, demostrant la complexitat i importància de cada part del nostre cos. Com Amalia va dir, no parlem només del clítoris, sinó del complex clitoridià, que va més enllà d'una simple pilota. Perquè el plaer mai ha estat una prioritat en l'anatomia i és hora de canviar-ho. Ara parlarem de The Girl Effect i de com és important enfatitzar el plaer i la llibertat sexual de les dones en aquesta iniciativa. Com hem vist, la construcció de la sexualitat és un espai polític que requereix consciència i sensibilitat..

[Audio] Amalia, Núria, Leire...Tres veus que s'uneixen en la mateixa reflexió, sobre com les polítiques colonials han influenciat la construcció de la sexualitat en un espai polític. Aquestes polítiques perpetuen desigualtats de gènere, raça i classe, controlant el desig a través de normes i mecanismes morals. Amalia ens recorda que el sexe és equiparat amb la reproducció i la producció, i per tant, controlat. Núria, a continuació, ens reintrodueix a la idea que el sexe i el desig són construccions capitalistes i heteropatriarcals, on mai hi ha lloc per al plaer ni per a la decisió real. Aquesta idea sovint és obviada en la narrativa històrica, que no reconeix que, en la colonització, també es van colonitzar cossos. Leire, sorpresa, ens porta a reflexionar sobre una campanya publicitària de Gucci que pretén ensenyar que les dones poden ser presidentes, però sense qüestionar qui nomena, qui defineix i qui té poder. I Núria ens recorda que aquest mateix sistema, que colonitza territoris, utilitza les mateixes lògiques per controlar cossos que s'escapen de la norma heteropatriarcal, capitalista i hegemònica. Però Amalia també ens fa pensar en el llenguatge amb el qual entenem aquestes qüestions. Qui nomena, qui defineix, qui corregeix i qui té autoritat per fer-ho? En el context de l'espai polític, això pot tenir conseqüències profundes en les desigualtats de gènere, raça i classe. És important continuar reflexionant en aquest tema i no caure en la trampa de veure'ns a nosaltres com a "salvadors" de "altres dones", quan en realitat també continuem carregant amb els mateixos mandats i restriccions, sota la il·lusió de ser modernes i progressistes. Perquè el mateix sistema que ens oprimeix, també oprimeix aquestes "altres dones" que són part del mateix sistema..

[Audio] En aquesta diapositiva, es pot observar una conversa entre Amàlia, Núria i Leire sobre l'ús de paraules en relació a la sexualitat i la importància de canviar les perspectives i les tradicions per construir una visió més igualitària. Cal ser conscients i interessats per entendre el nostre paper en el món. Per això, Amàlia proposa deixar de dir "higiene femenina" i utilitzar altres termes com "menstruació" o "cura menstrual". Leire també destaca la importància de no relacionar la sexualitat amb la brutícia o la inferioritat. Núria afegeix que parlar de "hormones masculines i femenines" simplifica una realitat molt més complexa i que cal qüestionar les imposicions socials per canviar la nostra història. Aquestes són reflexions profundes que no apareixen en la publicitat perquè implicarien posar en dubte el sistema establert. És hora de deixar de ser només una nena a salvar i construir una visió més realista i respectuosa de la sexualitat..

[Audio] Amalia, Núria i Leire ens han mostrat com la construcció de la sexualitat és un espai polític influenciat per les polítiques colonials. Aquesta construcció ha contribuït a mantenir desigualtats de gènere, raça i classe, restringint la llibertat del desig i controlant-lo a través de normes i mecanismes morals. Tal com han afirmat les nostres ponents, el simple fet de nomenar les coses ja és un acte polític, que pot ser alliberador. Potser, si ens nomenem i ens veiem de manera diferent, podrem viure i experimentar el desig de forma diferent, tal com ens ha compartit Leire. Amb això conclou la nostra presentació. Gràcies per la vostra atenció..