Isabel-II

[Audio] Tema: El regnat d'Isabel II Farem història prèvia per entendre on som. Isabel II va nèixer el 1830 i fou proclamada reina a la mort del seu pare Ferran VII, el 29 de setembre del 1833. La Corona va quedar en mans de la vídua de Ferran, Maria Cristina de Borbó, que fou regent fins el 1840, va renunciar en favor d'Espartero i va exil.liarse. Aquest fou regent de 1840 a 1843, quan Isabel II va començar de manera efectiva el seu regnat. El seu regnat va estar marcat per dos fets: la divisió dels liberals en dos corrents i la guerra civil (primera guerra carlina del 1833 al 1840, segona entre 1846-1849). Els liberals es van separar en dos corrents diferents: liberals moderats, poders amplis per la Corona i sufragi molt restringit, només per rics. Liberalisme de caire conservador. liberals progressistes, poders restringits per la Corona a favor del Parlament. Partidaris del retorn(de nou) de la constitució de Cadis. Maria Cristina i Isabel sempre van estar a favor dels moderats, ja que no volien restringir el seu poder. I només van deixar governar els progressistes en moments puntuals i dificils per la monarquia. El règim de l'estatut reial(1833-1840) Maria Cristina sempre va nomenar governs defensors de la monarquia. Les poques reformes les va fer Javier de Burgos com a ministre de Foment(obres públiques). Se li atribueix la divisió provincial que segueix avui gairebé igual. L primera guerra carlina(1833-1840) A la mort de Ferran VII els més radicals es van posar del costat de Carles Maria Isidre, germà del rei, com a successor legítim a la Corona. S'oposaven a la derogació de la successió masculina i volien que governés Carles Maria Isidre. Això va iniciar la Primera Guerra Carlina. La guerra va obligar Maria Cristina a convocar les Corts per afiançar-se en el poder. Fou el resultat de la proclamació per part de Ferran VII, el rei, de la coneguda com Pragmàtica Sanció, que permetia la successió femenina a la Corona i anul.lava la llei sàlica(només homes) de 1713. Això ho va fer Ferran VII uns mesos abans del naixement de la que seria la futura Isabel II. I va esclatar al morir ell al 1833 i tenint la seva filla només tres anys. La ideologia del carlisme és la següent: Absolutisme més radical, defensors de la monarquia absolutista Defensa del catolicisme més profund. Defensors dels furs tradicionals bascos i catalans. El carlisme tenia el suport de la noblesa rural i l'Església més tradicional i en els primers moments de la guerra va tenir un fort impuls i va arribar a amenaçar l'estabilitat del país amb els setges a Bilbao i l'amenaça sobre Madrid al 1837. El conflicte va acabar amb la signatura de la Pau amb els carlistes. Tot i això hi van haver dos guerres carlistes més. Les zones carlistes van ser Navarra i País Basc sobretot i també a Aragó, Catalunya i les Castelles. Hi va haver tres fases:1833-1836,1836-1837 i 1837-1840.(B) De l'Estatut reial a la l'inici del regnat d'Isabel II(1833/34-1843) La regent va nomenar primer ministre el gener del 1834 a Martínez de la Rosa, que era a l'exili des del 1823. Va concebre l'Estatut Reial del 1834, amb influència francesa de 50 articles que no va tenir recorregut real..Us poso una imatge i un link amb.

[Audio] L'Estatut preveia la existència de les Corts amb dues cambres: L'estament dels Pròcers. Cambra alta. L'estament dels Procuradors. Cambra baixa. Les Corts les convocava el rei, es legislava només a proposta seva i el sufragi es limitava a uns 16.000 homes(rendes elevades o professions liberals com magistrats, metges,etc) sobre uns 12 milions d'habitants peninsulars. Les mesures no van satisfer cap dels bàndols...pels partidaris de Carles Maria Isidre qualsevol reforma era dolenta i pels liberals que havien estat a Cadis(els doceañistas) exigien més llibertats i el retorn a la constitució de Cadis.(la Pepa) Les relacions entre govern i Corts eren tenses i va crèixer la tensió: una epidèmia de còlera a Madrid va fer creure que els religiosos van enverinar l'aigua i va provocar una matança de frares el juliol del 1834 davant la inacció del govern i les forces d'ordre. A això se li afegia la guerra civil i la crisi econòmica continuada. Governs progressistes i la desamortització de Mendizábal(1835-1837) El comte de Toreno va substituir Martínez de la Rosa al govern el juny del 1835 durant quatre mesos. Va fer reformes ajudat pel ministre d'Hisenda, Juan Álvarez Mendizábal, que va estar fins el 1837 com a primer ministre i ministre de la guerra. Va dissoldre els convents de menys de 12 membres, va fer una desamortització de béns eclesiàstics, va fer fora les ordres regulars dels monestirs, es va intentar fer fora els jesuites, amb la finalitat de recaptar ingresos per l'Hisenda pública. La nacionalització dels béns de l'església portava la seva venda en subhasta per sanejar el deute públic ofegat per la guerra carlista. Es volia crear una classe de propietaris favorables al nou règim però no es va aconseguir perquè els béns subhastats sel's quedaven els rics fent crèixer la concentració de la terra sobretot a Andalusia. La nova desamortització va provocar que la Santa Seu trenqués relacions amb la Corona espanyola i que el clergat regular(les ordres) es posés al costat del bàndol carlí. La desamortització va fer tancar uns 1000 convents i fer fora dels monestirs uns 30.000 religiosos. La Hisenda no es va sanejar, la guerra va seguir i a sobre va provocar un desastre cultural sense tornada, com a Poblet. Va facilitar el camí a posteriors desamortitzacions (Madoz 1855). La constitució del 1837 i Trienni Moderat Els progressistes van "guanyar" les eleccions del 1836 però la situació era molt tensa. Veranejant la família reial a la Granja de San Ildefonso la guàrdia reial es va alçar contra la Corona el que va portar a un govern "progressista molt progressista". Els ajuntaments van passar a ser elegits per sufragi universal masculí, però el més important va ser la Constitució del 1837. Característiques de la constitució del 1837 https://www.congreso.es/constitucion/ficheros/historicas/cons_1837.pdf Important: caràcter progressista clar. Aspectes de la Pepa amb afegits dels dos corrents liberals… -Reforça el poder reial. -Corts bicamerals. Deixem els estaments i passem al nom actual, Congrés i Senat. -Sufragi universal masculí restringit a un 2-3% de la població. -Llibertats personals, inviolabilitat del domicili, llibertat d'expressió, garanties penals i processals, dret de petició(que tot ciutadà pot dirigir-se a les Corts i al Rei), igualtat d'accès a càrrecs públics,… -La llei electoral va donar inici al que es va conèixer com a caciquisme o tupinada: frau continu dels processos electorals i control total de les eleccions(fins al 1900 sobtetot però va continuar amb matissos fins al 1923 +-). Unes eleccions les guanyava un partit i les.

[Audio] com a president, la renúncia i exili de la regent Maria Cristina i la nova regència d'Espartero entre finals del 1840 i juliol del 1843. El regent era líder dels progressistes, i recorria als moderats quan no tenia suport dels seus al Congrès. El nou regent va nomenar el president del govern, va derogar la llei d'ajuntaments per recentralitzar el poder,i es va organitzar al voltant d'un govern populista amb el suport dels antics militars de les colònies americanes (els "ayacuchos") i les classes mitjanes. El primer a fer era saber si la regència seria única(com Maria Cristina) o de tres persones. Espartero va exigir ser únic regent, ho va aconseguir al maig del 1841 però va haver de cedir la presidència del govern a Argüelles, que alhora fou nomenat tutor de la reina Isabel II. La regència inicialment va permetre un impuls de les llibertats, l'auge de la premsa amb publicacions, fins i tot, de caràcter republicà i un major associacionisme obrer. Es va reactivar la venda de béns del clergat a un ritme més ràpid. Durant la seva regència foren escollits els primers regidors republicans a ciutats com Sevilla, València i Barcelona. En matèria econòmica va apostar pel lliurecanvisme (per la que no es discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstruint les exportacions per afavorir els consumidors domèstics) guanyant-se la oposició dels seus propis companys de partit. El setembre del 1841 O'Donnell va protagonitzar una revolta moderada a Pamplona que va fracassar i va ser durament reprimida amb la execució dels que no van poder fugir(primera vegada a la història contemporània espanyola que això passava). Ja al 1842 la regència va entrar en crisi perquè el seu suport era molt reduït i a l'àmbit internacional es trobava aïllat per la conspiració dels moderats i per Maria Cristina. A la tardor del 1842 es van produir els fets de Barcelona. El sector tèxtil català es veia amenaçat pel lliurecanvisme i uns 15.000 milicians es van manifestar contra el regent. El mateix Espartero es va encarregar de dirigir la repressió bombardejant la ciutat el 3 de desembre del 1842 amb la destrucció de 462 cases, llançant 1014 projectils i afusellant als líders de la revolta. I va nomenar Seoane al capdavant de la Capitania General de Catalunya que prometia governar Catalunya afusellant i més metralla(més projectils). La Junta de Catalunya va plantejar formar una Junta central i, davant la negativa, els sectors populars barcelonins van promoure la Jamància, una insurrecció que va durar entre setembre i novembre del 1843 i es va estendre per altres ciutats catalanes. La ciutat va ser novament bombardejada, aquest cop pel progressista Prim, que va sufocar la revolta. Espartero va dissoldre les Corts mentre la rebel.lió contra ell s'estenia. El desprestigi d'Espatero anava en augment i el 1843, la confluència de l'oposició progressista i els generals moderats com Narváez va derivar en l'aixecament que portaria el regent a l'exili després d'un enfrontament armat el 22-23 de juliol a Torrejón de Ardoz. Davant la inconveniència de nomenar una nova regència que acabaria fracassant, les Corts van avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la van proclamar reina als tretze anys. I els moderats van fer-se amb el poder. El regnat "efectiu" d'Isabel II(1843-1868) El sistema de partits durant el regnat d'Isabel II(1843-setembre del 1868) Els cinc grans partits durant el regnat d'Isabel II foren el demòcrata, el progressista, La Unió liberal, el moderat i el carlí, d'esquerra a dreta.

[Audio] Es va modelar un govern centralitzat amb les següents tasques: Suspensió de venda de béns desamortitzats. Pla d'educació Pidal...dividint etapes en primària, secundària i universitat. Nova constitució(1845) més conservadora. Duia associada la llei electoral del 1845, amb sufragi restringit a 1% de la població. Proclamava la religió catòlica com la única, facilitava la intromissió del govern en les eleccions i permetia falsejar els resultats, triant un únic candidat per circunscripció afavorint els districtes rurals. El Senat era escollit per nomenament reial i eren càrrecs vitalicis. Lleis d'administració local i provincial que modificava el funcionament dels ajuntaments i les diputacions provincials...assegurant la designació directa dels alcaldes de grans ciutats ja que només els escollien els contribuents més grans. Nova llei d'Hisenda que va simplificar el règim tributari per intentar reduir el deute. Es creà la Comissió Nacional de Codificació, d'on sorgiren els codis fonamentals de l'estat... Codi de Comerç(1829-1855), codi civil(1851), codi penal(1848), . Això va fer crèixer el nombre de funcionaris, que eren canviats quan el govern canviava de torn. Durant el govern Narváez hi va haver la Segona guerra carlina o guerra dels matiners(1846-1849), que sobretot va passar a Catalunya, i altres zones com València i Toledo. L'origen del conflicte era oposar-se al possible matrimoni del fill de Carles Maria Isidre, Carles Lluís(comte de Montemolín) amb la reina Isabel II. Va acabar de nou amb la derrota dels carlins. Va crear els governadors civils, i va millorar el sistema electoral corrupte. 1851-1854 Bravo Murillo va presidir el govern del gener del 1851 al desembre del 1852. Volia sanejar el deute públic i millorar l'administració. Va signar amb el Papat el Concordat del 1851, restablint relacions amb l'Església. Va dimitir al fracassar el seu intent de reforma constitucional i el van seguir tres governs moderats durant els quals van sorgir casos de corrupció provocant l'anomenat Bienni Progressista de 1854 a 1856. El 28 de juny del 1854 es va iniciar una revolta militar i va haver un enfrontament armat conegut com la Vicalvarada(30 de juny del 1854) entre els militars comandats pels generals Dulce i O'Donnell i les forces del govern. Es va calmar una mica fins el Manifest de Manzanares, on es demanava una regeneració liberal on es demanaven canvis en el sistema electoral, millora en lleis de imprenta i llei electoral, i unes Corts Constituents de caire progressista. El pronunciament típic espanyol va derivar en una "revolució" i es va veure els fets del 17 al 19 de juliol a Madrid: batalla urbana amb centenars de morts i ferits. I la ciutat es va mantenir esperant la tornada d'Espartero, l'antic regent. (I el govern moderat va caure després de 10 anys) El Bienni Progressista(1854-1856) Arribà el general Espartero (líder progressista) i junt amb O'Donnell(líder de la Unió liberal) van unir-se en una coalició per governar. Van haver d'afrontar un nou conflicte amb els carlins(1855) i una nova desamortització engegada pel ministre d'Hisenda, Pascual Madoz. Va ser el segon gran procés desamortitzador, que va posar a la venda béns de l'Església i els municipis, cosa que va deixar sense terres molts camperols. L'altre tema a la que van fer front va ser el deute públic, que impedia pagar funcionaris i militars. Tot va provocar la marxa d'Espartero el juliol del 1856 i el nomenament d' O'Donnell com a president, que va promoure una constitució que no va arribar a la llum(se la coneix com constitució.

[Audio] suspenent les desamortitzacions, i va convocar eleccions el maig del 1857, el que va portar un Congrés i un Senat afí als governants donat el cens reduït d'electors i elegibles. Destaca la Llei d'Instrucció Pública de Moyano, que va crear els instituts d'ensenyaments mitjà i els catedràtics, establint alhora un control i organització més eficient del sistema educatiu (llibres de text, programes didàctics). Es van acabar grans obres públiques com el canal de l'Ebre i el d'Isabel II. Però la crisi de fam el 1857 va provocar greus aldarulls a Andalusia i Madrid, i la posterior repressió duta a terme per Narváez(centenars d'afusellats i detencions) el va fer presentar la dimissió sent cridat de nou O'Donnell al poder. O'Donnell(juny del 1858-març del 1863) O'Donnell ocupava dos ministeris i la presidència. Va fer que els extrems polítics s'allunyessin del centre (el que portaria a les dues Espanyes d'anys posteriors).Va seguir una política moderada amb ministres tècnics per modernitzar la economia i la tecnologia del país. Va perfeccionar la corrupció electoral ajudat pel ministre de la Governació Posada Herrera. Va dur a terme una política exterior destinada a elevar el patriotisme espanyol amb intervencions al Marroc (ocupant Tetuan i ampliant dominis a Ceuta), a Sudamèrica de caire científico-militar(guerra hispanosudamericana) o a l'Extrem Orient(recordem que Espanya tenia encara la colònia de Filipines). Va promulgar lleis importants en la conformació del nou sistema administratiu, i millorar la burocràcia. Va engegar un liberalisme econòmic i polític intervenint la Banca, les concessions públiques(tren),etc. La crisi del seu govern va arribar al març del 1863 i es va nomenar un moderat fent dimitir O'Donnell. La tornada de Narváez i la crisi final del regnat Del març del 1863 al setembre del 1864 hi va haver governs inestables i ineficaços i Isabel II va recòrrer de nou a Narváez formar de nou govern. La intenció era alternar moderats i unionistes, però la oposició de la resta i les actuacions de la camarilla de la reina( els que la envoltaven ) va fer fracassar l'alternança i no es va poder integrar els progressistes, per el que es van acostar als demòcrates, quasi uns antisistema del moment(sobirania popular, sufragi universal masculí, poder limitat de la reina i amb suport de les classes baixes i mitjanes). La greu crisi econòmica del 1866 va precipitar el final del regnat d'Isabel II al no poder solucionar els problemes: Nit de Sant Daniel per revoltes estudiantils arran d'un article contrari a la reina… https://gestindelamemoria-felix.blogspot.com/2012/01/el-rasgo-de-emilio-castelar.html Enfrontament amb Itàlia pel suport al Papat(procès d'unificació italiana). Desprestigi de la reina per la seva actitud política al servei de la seva conducta amorosa(els que la rodejaven tenien el poder). Revolta de Joan Prim el gener del 1866 que va acabar en fracàs. Pacte d'Oostende entre progressistes i demòcrates per fer fora del tron Isabel II, pacte al que es va sumar la Unió liberal. La crisi es va traslladar a tots els sectors productius i les finances, i es va afegir a una bombolla especulativa que afectava a les classes populars. Se li va sumar una crisi de subsistències(falta de menjar i alts preus del blat i productes de primera necessitat). L'abril del 1868 va morir Narváez i O'Donnell havia mort poc temps abans(novembre del 1867) el que va precipitar el que va passar pocs mesos després… El general Prim va tornar de Londres i els primers dies de setembre del 1868 junt amb Sagasta i.