Documento sin título

[Audio] Introducció a la pneumàtica La pneumàtica utilitza aire comprimit per moure peces i transmetre energia. És neta, segura, ràpida i fàcil d'utilitzar. L'aire es comprimeix, s'emmagatzema i després s'allibera per generar moviment. Avantatges i inconvenients de l'aire comprimit Avantatges: Es transporta i s'emmagatzema fàcilment. No explota ni s'incendia. Resisteix temperatures i vibracions. Permet una alta velocitat. Inconvenients: L'aire s'ha de netejar i assecar abans d'utilitzar-lo. És poc precís, ja que és comprensible. 1.3 Aplicacions industrials La pneumàtica s'utilitza molt a la indústria perquè és versàtil, neta i fàcil d'usar. Es combina amb la hidràulica i l'electricitat per automatitzar processos. Usos comuns: Màquines de conformació, estampació i reblonat. Sistemes de subjecció, pintura i classificació. Embotellament, etiquetatge, embalatge i envasat. Operacions de mecanitzat (foradar, tallar, fresar). Plataformes elevadores i robòtica. Obertura/tancament de comportes. Eines (trepant pneumàtic, ventoses, etc.)..

[Audio] 1.4 Composició de l'aire L'aire està format per: 78 % Nitrogen 21 % Oxigen 1 % altres gasos (argó, diòxid de carboni, vapor d'aigua, etc.) L'aire es considera pur si no conté contaminació. Pot contenir vapor d'aigua, que varia segons la temperatura i el lloc. Aire sec: sense vapor d'aigua. Aire humit: conté vapor d'aigua. ⚙ 1.5 Magnituds físiques Per entendre la pneumàtica, cal conèixer les magnituds físiques més importants: massa i volum. ⚖ 1.5.1 Massa És la quantitat de matèria que té un cos. Com més matèria, més massa. Al Sistema Internacional (SI) es mesura en quilograms (kg). Està relacionada amb el pes, que és la força amb què la gravetat atrau un cos. 🧠 Dada curiosa: El quilogram es defineix mitjançant una constant física (la constant de Planck). 🧱 1.5.2 Volum És l'espai que ocupa un cos. Es mesura en metres cúbics (m³) al SI. Els gasos ocupen tot l'espai disponible (s'expandeixen). Els líquids tenen un volum definit, però s'adapten al recipient. L'aire es considera un fluid incompresible en certs rangs de pressió. Fórmules de volum (V): Cub: V = costat³ Prisma: V = Ab · h Cilindre: V = πr²h Esfera: V = (4/3)πr³ Piràmide: V = (1/3)Abh Con: V = (1/3)πr²h.

[Audio] 1. Densitat (ρ) Indica quanta massa hi ha en un volum. Com més junts estan els àtoms, més dens és el fluid. Fórmula: ρ = m / V m = massa (kg) V = volum (m³) Unitat: kg/m³ 2. Pes específic (γ) És el pes per unitat de volum. Depèn de la densitat i de la gravetat. Fórmula: γ = ρ · g ρ = densitat (kg/m³) g = 9,81 m/s² Unitat: N/m³ Com més gran és la densitat, més gran serà el pes específic. 3. Força (F) És el producte de la massa per l'acceleració. Segons la segona llei de Newton: F = m · a F = força (N) m = massa (kg) a = acceleració (m/s²) 1 N = 1 kg·m/s² Quan l'acceleració és la gravetat (9,81 m/s²): 1 kgf = 9,81 N.

[Audio] 4. Pressió (P) És la força que actua sobre una superfície. Fórmula: P = F / S F = força (N) S = superfície (m²) Unitat: Pascal (Pa) = N/m² Càlcul de la pressió: Si la superfície és circular: S = π·r² Pressió: P = F / S Exemple: F = 100 N, S = 201,06 mm² → P = 0,497 N/mm² = 4,97 bar Pressió atmosfèrica És la pressió de l'aire que envolta la Terra. Depèn de l'altura (disminueix quan puges). També s'anomena pressió ambiental. Tipus de pressió 1. Pressió absoluta: es mesura des del buit total (zero absolut). 2. Pressió atmosfèrica: la de l'aire que ens envolta (~1 bar al nivell del mar). 3. Pressió relativa (o manomètrica): la que es mesura amb un manòmetre, prenent com a referència la pressió atmosfèrica. Relació: Pressió absoluta = Pressió atmosfèrica + Pressió relativa Sobrepressió i depressió Sobrepressió: pressió per sobre de l'atmosfèrica. Depressió o subpressió: pressió per sota de l'atmosfèrica (buit). Els sistemes pneumàtics poden treballar amb totes dues (empenyent o fent buit)..

[Audio] 1. Mesura de la pressió La pressió també es pot mesurar mitjançant una columna de líquid, com en un manòmetre en U. La diferència d'alçada del líquid (h) indica la diferència de pressió entre dos punts. Equivalències importants: 1 atm = 760 mm de Hg (mercuri) 1 atm = 101 325 Pa 1 bar = 10⁵ Pa 1 Pa = 10⁻⁵ bar = 9,8692 × 10⁻⁶ atm 1 atm ≈ 0,968 at (atm tècnica) 2. Instruments de mesura Manòmetre: mesura pressions superiors a l'atmosfèrica. Vacuòmetre: mesura pressions inferiors a l'atmosfèrica (depressió o buit). Avui dia poden tenir pantalla digital (LCD). 3. Conversió d'unitats de pressió Unitat Equivalència aproximada 1 bar 10⁵ Pa 1 atm 1,013 bar 1 kgf/cm² 0,981 bar 1 psi 6,895 × 10³ Pa 1 Pa 1 N/m² 4. Temperatura (1.5.7) Mesura l'energia interna o el moviment de les partícules d'un cos. Com més alta és la temperatura → més energia cinètica (més velocitat de les partícules). Es mesura amb un termòmetre..

[Audio] 1. Escales de temperatura a) Escala Celsius (°C) Basada en el punt de congelació de l'aigua (0 °C) i el d'ebullició (100 °C). És la més utilitzada a Europa. b) Escala Kelvin (K) És una escala absoluta, usada al Sistema Internacional. 0 K = –273,15 °C (zero absolut). Conversió: K = °C + 273,15 °C = K – 273,15 c) Escala Fahrenheit (°F) Usada als EUA i al Regne Unit. 0 °C = 32 °F, 100 °C = 212 °F Conversió: °F = (9/5)·°C + 32 °C = (5/9)·(°F – 32) 2. Cabal (flux de fluid) El cabal indica la quantitat de fluid que circula per una canonada o sistema en un temps determinat. Tipus: 1. Cabal volumètric (Qv): mesura el volum per unitat de temps (el més usat en hidràulica i pneumàtica). 2. Cabal màssic (Qm): mesura la massa de fluid per unitat de temps. Fórmula del cabal volumètric: Q = V / t Q = cabal (m³/s) V = volum (m³) t = temps (s) També es pot expressar com: Q = A · v A = àrea de la secció del conducte (m²) v = velocitat del fluid (m/s).

[Audio] 1. Cabal volumètric (Q) Indica quin volum de fluid passa per una secció en un temps determinat. Fórmula: Q = V / t = A · v Unitats: SI → m³/s També s'utilitza → L/s o L/min Exemple: 1,8 L/min = 3 × 10⁻⁵ m³/s 2. Cabal màssic (ṁ) Mesura la massa de fluid que passa per un punt en un temps determinat. Fórmula: ṁ = m / t Relació entre tots dos: Cabal màssic = Cabal volumètric × Densitat Instrument de mesura: cabalímetre (pot ser volumètric o màssic). Exemple: 6 × 10⁻⁶ m³/s = 0,36 L/min.